Gràcies als serveis essencials

El sopar de la Nit de Nadal, el dinar de Nadal, el de Sant Esteve, les festes de Cap d’Any i després la vigília i festivitat de Reis. Són els dies assenyalats en roig en aquest període nadalenc acabat d’inaugurar i, per sort, sense cap restricció, a diferència dels dos anteriors, que van estar marcats per la covid. És fàcil d’imaginar que tothom ho celebra, amb més o menys intensitat, però no és així i no per diferents creences religioses o altres motius ètics.

I no és així perquè hi ha una legió de personal laboral que ha d’acudir al seu lloc de treball i ho fa perquè la gran majoria puguin disfrutar de les festes i celebracions. Avui, a les pàgines anteriors, fem un repàs dels diferents sectors que no poden abaixar la guàrdia aquests dies: forces de seguretat, bombers, personal sanitari, hostaleria i hostaleria, taxis i transport i lleure nocturn, per citar només alguns exemples. Potser no tots estan etiquetats com a serveis essencials però realment ho són.

I com dèiem abans, són totalment necessaris perquè la gran majoria de la societat gaudeixi de la festa en aquest període vacacional i després de canviar notablement els costums socials. Perquè fins fa només uns anys era gairebé impensable celebrar, per exemple, el dinar de Nadal fora de casa i ara és un costum que cada vegada va guanyant més adeptes. És per això que hem d’agrair a aquest exèrcit de treballadors i treballadores la seua tasca perquè permeten a d’altres molts disfrutar de les festes i contribuir a l’esperit nadalenc que impera aquests dies.Universitàries a l’AfganistanSi diumenge passat va acabar el Mundial de Futbol de Qatar sense que es produís cap condemna clara i rotunda per part de federacions, clubs i futbolistes a l’escandalosa falta de respecte als drets humans al país amfitrió, dos dies després arribava una notícia del mateix calat però aquesta vegada des de l’Afganistan.

I és que dimarts el govern talibà va suspendre l’educació universitària per a totes les estudiants a l’Afganistan, que són milers, a partir de l’endemà, en el que es considera últim pas en la seua brutal repressió dels drets i llibertats de les dones afganeses després que ja es vetés a les nenes l’accés a l’educació secundària. La mesura dels talibans se suma a una llarga llista de restriccions contra les dones implantades gradualment, i que inclou la segregació per sexes en llocs públics, la imposició del burca o l’obligació d’anar acompanyada per un familiar masculí en trajectes llargs. Una barbaritat més que no ha estat condemnada per la comunitat internacional amb la contundència que es mereix.