Una renovació inajornable

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar dimarts per unanimitat designar com a magistrats del Tribunal Constitucional (TC) César Tolosa i María Luisa Segoviano, els candidats proposats pels vocals conservadors (encara que la jutge és de tendència progressista), fet amb què es posava fi al bloqueig en la renovació de la cort de garanties. Ara, el TC haurà de validar també els dos nous jutges nomenats pel Govern (la catedràtica Laura Díez i el magistrat Juan Carlos Campo), i amb la sortida del TC dels magistrats amb els mandats caducats, aquest quedarà compost per set de sensibilitat progressista i quatre de conservadors. Bona notícia per a la democràcia perquè el Partit Popular porta anys, des del 89 més concretament, intentant dominar per la via de les togues el que no aconsegueix a les urnes.

La separació de poders és sagrada en tota democràcia com cal, però és evident que és al Parlament on resideix la sobirania popular i que intentar bloquejar tot avanç social o polític que avalen les Corts per mitjà de la judicatura no és acceptable. I el problema no resideix entre els prop de 5.500 jutges que hi ha a Espanya, sinó en els 150 de la cúpula judicial, és a dir, en els nomenaments del Tribunal Suprem i els Tribunals Superiors de Justícia, que poden i de fet marquen l’esdevenir de lleis i decisions polítiques de pes a les quals dona suport una majoria parlamentària. Els episodis viscuts durant els últims dies han posat de manifest que les dretes política i jurídica han estat capaces de tensar les institucions democràtiques fins a límits insospitats, desprestigiant un poder ja per si mateix danyat en els últims anys, i no només pel procés de Catalunya.

La Justícia ha de ser imparcial i els biaixos ideològics no poden sota cap concepte impedir avenços en tots els àmbits de la nostra societat si tenen el suport majoritari de les Corts o parlaments. Fa bé també el grup parlamentari socialista a mantenir el seu pla de presentar una proposició de llei al Congrés per reformar l’elecció de magistrats del Tribunal Constitucional, perquè aquests canvis no siguin una qüestió puntual sinó una obligació legal impossible d’eludir. Una altra de les qüestions lligades a la judicatura que convindria abordar és l’accés a la carrera judicial, perquè tot i ser cert que tant el Govern central com la Generalitat donen ajuts per a les carreres fiscal i judicial, també és veritat que els molts anys que comporten aquestes oposicions fan inviable per a un estudiant mitjà destinar tant temps a obtenir una plaça.

Una societat moderna i avançada no ha de tenir castes ocupant els llocs més rellevants del món judicial, econòmic i polític i la igualtat d’oportunitats és bàsica perquè aquests estaments representin l’ampli ventall d’ideologies que conviuen en democràcia.