Un 2023 ple d’incerteses i esperances

L’any que avui acomiadem no passarà a la història com un dels millors de les últimes dècades perquè la guerra d’Ucraïna va trastocar tots els plans de recuperació que s’havien dissenyat després dels durs anys de pandèmia. Això és cert, però també ho és que a la primavera, amb l’adeu a les mascaretes, els ciutadans de Lleida, de la resta de Catalunya, Espanya i el món en general, la Xina al marge, vam recobrar una certa normalitat que enyoràvem després de deixar enrere milers de morts, de crisi econòmica i de problemes de salut mental que ens va portar el coronavirus. La cara oposada d’aquesta alegria col·lectiva ens va arribar pel conflicte bèl·lic a Ucraïna després de la invasió de Putin d’aquest país i les conseqüències de l’alça de tots els preus que han portat aquesta guerra.

Fins i tot donant suport a les polítiques europees en favor de la democràcia i llibertat que reclama el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, seria convenient també que la UE no supedités totes les decisions a la geopolítica nord-americana i s’intentés per tots els mitjans que la pau torni a aquest país perquè, a més dels milions de persones que han hagut de fugir per la barbàrie de Putin, també existeixen 140 milions de russos que mereixen el suport europeu per aconseguir una societat democràtica. Aquesta guerra no la guanyarà ningú i els perdedors som tots. És necessari i prioritari buscar en aquest 2023 una sortida al conflicte.

Pel que fa a la política catalana i espanyola, el procés ha entrat en una etapa de diàleg i de recerca d’entesa amb l’Estat espanyol en què, si bé és difícil per la pressió de la dreta vuitcentista immobilista, almenys s’entreveuen millors intencions i formes en l’actual govern del PSOE i Podem de les que vam viure amb el PP el 2017. Pel que fa referència a Lleida, ha estat un any marcat per les gelades de l’abril, que van arruïnar bona part de les collites agrícoles, en un sector primari que precisament havia estat el que millor va aguantar l’economia en els anys de covid. Baixes temperatures i pedra que, al costat de la pertinaç sequera que patim, amenacen també d’obligar a canvis estructurals al sector agroramader.

En el pol oposat podem situar el turisme, que, un any més, va aconseguir xifres rècord de visitants, mantenint els excel·lents números dels anys de pandèmia, en els quals el turisme de proximitat va cobrar un gran protagonisme. En l’aspecte esportiu, la desfeta del Lleida Esportiu i el canvi de direcció han marcat el 2022, encara que els èxits del Força Lleida, Llista i Cadí compensen la balança. I l’alegria cultural de l’any va arribar amb l’Os d’Or del Festival de Berlín per a la pel·lícula Alcarràs de Carla Simón, que va convertir aquest municipi del Segrià i la realitat de la fructicultura en fenomen de les taquilles.

Esperem que el 2023 ens porti menys incerteses i més esperances. Bon any a tots.