Tota precaució és poca amb la covid

La Unió Europea ha ofert a la Xina vacunes contra la covid-19 per ajudar les autoritats a contenir un nou brot de la malaltia, després de la decisió d’acabar amb les restriccions a tot el territori. La proposta va ser realitzada els últims dies per la delegació dels 27 al país asiàtic i encara no ha obtingut resposta i, paral·lelament, la UE afina una acció coordinada davant la crisi del virus a la Xina i es concentra en les restriccions de viatges, que molestarien tant Pequín com la indústria aèria mundial. La Xina ja ha rebutjat amb vehemència les restriccions de mobilitat que alguns països de la UE han començat a imposar i ha advertit de “contramesures” si aquestes accions s’amplien els propers dies.

La covid, que es va estendre a través de les primeres variants detectades en aquest país, ha provocat una pandèmia mundial el balanç de la qual en morts supera els sis milions i les repercussions econòmiques i de salut mental són encara avui incalculables. Per tant, les autoritats de Pequín i les dels EUA, si es confirma una nova variant més agressiva que podria estendre’s ràpidament, han d’entendre que sota cap concepte es pot tornar a posar en perill la població mundial. Si res hem après del coronavirus és que tota prevenció és poca davant de qualsevol expansió que pogués tornar a desestabilitzar la salut global.

Cal exigir pautes completes de vacunació i PCR negatives perquè el que passa en alguns països, la Gran Bretanya, per exemple, és una temeritat. Quin sentit té exigir posar-se la mascareta quan s’entra a l’espai aeri espanyol si ja s’ha estat una hora sense en un avió? La Xina ha fet al contrari del món occidental: buscar una covid zero impossible amb aïllaments i confinaments salvatges i ara vol aconseguir la immunitat de ramat eliminant de soca-rel qualsevol restricció, amb la qual cosa la seua població ha emmalaltit en massa i de cop. Ha costat molts esforços i vides recuperar la normalitat de la qual gaudim per posar-la una altra vegada en perill. Sense histerismes ni alarmismes, però cal controlar qualsevol nou episodi global d’aquest virus.

Estafes de tota la vida a la xarxa

El denominat estafador de l’amor ha acceptat tres anys i mig de presó per enganyar una lleidatana i obtenir-ne 141.000 euros amb falses promeses amoroses. Aquest cas no difereix gaire de totes aquelles persones que han perdut milers d’euros buscant diners fàcils a través de criptomonedes de solvència no contrastada. Les xarxes tenen molts avantatges però els perills de sempre davant de la ingenuïtat o l’avarícia humana.