Els pisos turístics, pros i contres

De la mateixa manera que ahir ens congratulàvem de l’èxit que ha consolidat el turisme a les comarques del Pirineu de Lleida i de la seua àmplia oferta que va ja molt més enllà del sector de l’esquí, avui hem de parar atenció a les dades dels pisos turístics, que de forma equilibrada són del tot positives, però que en excés tenen diversos perills, el més important encarir els preus dels habitatges i fer-los inaccessibles als mateixos veïns d’aquests municipis i fins i tot obligar els treballadors del sector a dormir en alguna ocasió en caravanes al no poder pagar els lloguers mensuals, setmanals i fins i tot de vegades amb preu per dia, com els hotels. Els pisos d’ús turístic (HUT) estan al capdavant en places d’allotjament a les comarques de Lleida juntament amb els càmpings. Els habitatges que allotgen turistes ja van superar els hotels en nombre de llits a començaments de l’any passat.

En els últims onze mesos n’han sumat 1.754 més i han arribat a 22.499, mentre que els càmpings en tenen 22.749 entre bungalous i parcel·les per acampar. Els HUT suposen ja el 28% de l’oferta d’allotjament turístic de Lleida. El seu nombre ja fa anys que va en un constant augment i actualment hi ha 4.090 habitatges que acullen turistes, 319 més que el febrer de l’any passat.

La pràctica totalitat d’aquests allotjaments es troba al Pirineu. Aran lidera el rànquing i concentra més del 37% dels HUT de tota la província de Lleida. En concret, compta amb 1.538 vivendes de lloguer per a visitants, al sumar-ne gairebé 200 en poc més de dos anys.

A la Val ja suposen un total de 8.459 places d’allotjament i la segueixen el Pallars Sobirà, amb 3.955 llits en pisos de lloguer turístic; l’Alta Ribagorça, amb 2.503; i el Pallars Jussà, amb 1.485. Així mateix, els sis municipis de la Cerdanya lleidatana compten amb 1.260 places i a l’Alt Urgell són 1.172. A les comarques del pla, també estan en tendència alcista.

Tots els èxits comporten algun perill i les administracions lleidatanes, des de les locals fins a les comarcals i provincials, i per descomptat la Generalitat, han de vetllar per evitar els creixements desmesurats que destrossen el paisatge i el seu entorn i l’única finalitat dels quals és especulativa. Per tant, fan bé els ajuntaments que ja estan posant límit a qualsevol possibilitat d’excés d’aquest habitatge per mantenir l’equilibri al Pirineu.

Habitatge de protecció oficial

A l’altre extrem del creixement tenim els habitatges de protecció oficial, dels quals Lleida no n’ha construït ni un durant els tres primers trimestres de l’any passat. Les condicions exigides i l’encariment de costos n’és la causa principal i aquesta dada mereix també canvis immediats.