Atac a la democràcia

Milers de seguidors de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro van envair diumenge la seu del Congrés Nacional, el Palau Presidencial de Planalto i el Tribunal Suprem, els tres poders de l’Estat d’aquest país. Els bolsonaristes reclamaven una intervenció militar per derrocar el president, Luiz Inácio Lula da Silva, que va decretar la intervenció federal per imposar un “càstig exemplar” als “vàndals”. Més de tres hores després que comencés l’atac, i amb centenars de detinguts, les forces de seguretat van reprendre el control dels tres edificis institucionals.

El primer que correspon és recolzar, com ha fet tot Europa de forma unànime i ràpida, la democràcia i les seues institucions, com a màxima representació de la sobirania popular, que sempre recau en el poble i en els seus legítims representants triats a les eleccions. El segon, advertir que l’extrema dreta dona mostres arreu del món de deslegitimació de les urnes quan no li són favorables i d’intent de bloqueig de qualsevol avenç democràtic que el seu patrimonialisme del poder rebutja, com va passar al Capitoli dels EUA fa dos anys o com fa Putin envaint un país o enviant ciutadans a la guerra sense un altre aval que el seu. I el tercer, que l’intent de l’extrema dreta espanyola i del Partit Popular de tergiversar la història per establir un paral·lelisme amb el procés català i la temptativa de cop d’Estat al Brasil no té cap mena de veritat o credibilitat.

El referèndum a Catalunya i les lleis de desconnexió aprovades, que no publicades al DOG, pretenien forçar una solució a la voluntat de la meitat dels catalans de ser considerats un subjecte polític de primer ordre, no promoure cap cop d’estat, com la mateixa sentència del Suprem va avalar. Votar mai pot tenir cap semblança a intentar prendre les institucions d’un estat per la força quan les urnes són esquives. S’atansen eleccions legislatives a Espanya i és més important que mai que tots els partits intentin no creuar les línies roges de la decència i el respecte a qualsevol opció política, sempre que passi per les urnes i observi les lleis internacionals dels drets humans i la igualtat entre ciutadans i respecte a les institucions. Tota la resta és un perill per a la convivència que sota cap concepte hauria de ser encoratjat.

L’engany del diner fàcil 

Advertíem quan es va destapar a l’Alt Urgell l’estafa de les criptomonedes dels perills del diner fàcil a través d’inversions no avalades per estaments o entitats de solvència contrastada i avui tornem a publicar-ne un altre exemple. Els nous temps porten noves estafes. Cal estar alerta.