Balaguer alerta del problema de l'habitatge

L’àrea d’Afers Socials de la Paeria de Balaguer ha aconseguit paralitzar les 97 demandes de desnonaments emeses el 2022 de famílies en situació de vulnerabilitat. En la majoria dels casos s’han paralitzat abans d’arribar a la data prevista o no s’han executat a l’aconseguir acords de mediació. Es tracta de casos per impagaments de lloguers, okupacions en precari de pisos i deutes hipotecaris.

D’aquests 97 expedients, un total de 26 han quedat resolts amb la reubicació de les famílies en altres habitatges privats o de titularitat pública de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i la Paeria de Balaguer. La resta d’expedients estan oberts i pendents d’una negociació amb les entitats bancàries o els Serveis Socials. El regidor de Govern Obert, Serveis Municipals i Afers Socials, Kevin Bruque, va alertar que la ciutat viu una situació “greu” que pot arribar al col·lapse per la falta d’habitatge.

Va assegurar que la mediació municipal per evitar desnonaments inclou acords que poden anar des del pagament de quotes de lloguer fins a la pròrroga del llançament per gestionar l’entrada d’habitatge a la borsa de lloguer social, l’ajornament temporal del llançament per facilitar l’accés a altres recursos habitacionals o les suspensions de la propietat o els jutjats, entre d’altres. “De l’any 2020 encara queden quatre procediments oberts que s’han anat enquistant durant aquest temps i que urgeix tancar. Tanmateix, cada any veiem que es produeixen més desnonaments i arribarà el punt que no podrem assumir-ho a l’estar desbordats i en col·lapse.” Honra el consistori de la capital de la Noguera que hagi agafat el bou per les banyes i que ja faci temps que lluita per donar habitatge digne o alternatives a les persones en condicions de vulnerabilitat que no poden fer-se càrrec del pagament d’un lloguer o hipoteca.

Aquesta problemàtica, juntament amb l’okupació, tant la de necessitat com la relacionada amb màfies, són un repte de la nostra societat que competeix solucionar a l’administració de la Generalitat i estatal més que a les corporacions locals, ja prou ofegades econòmicament en la prestació de serveis que no els competeixen.

Medicina i salut mental

Que pràcticament la meitat de lleidatanes de més de 65 anys i el 24 per cent dels homes de la mateixa edat prenguin antidepressius, juntament amb el fet que un 16 per cent de la població de Ponent recorri als ansiolítics per superar l’estrès del dia a dia són una mostra clara que la medicina ha de complementar els seus serveis tradicionals de diagnòstic, prescripció i tractament farmacològic de malalties amb especialistes en teràpies i salut emocional de tot tipus. No totes les malalties es curen amb pastilles.