Tolerància zero amb el masclisme

Tot just una petita part del text de l’anomenada llei del “només sí és sí” fa referència a penes dels agressors sexuals. En la immensa majoria de casos les condemnes s’agreugen i només en uns quants es redueixen, però la major part del redactat no parla de qüestions penològiques sinó de mesures socials, protectores, educatives, econòmiques i preventives, les veritablement eficaces per lluitar contra la gran xacra del masclisme que tantes vegades (48 l’any passat a Espanya, 7 a Catalunya, una al barri lleidatà de Balàfia) acaba en tragèdia. Aquest és el camí i en aquest context cal felicitar la Fiscalia General de l’Estat per l’ordre que va donar ahir a tots els fiscals perquè augmentin la protecció de les dones en risc de maltractament, fins i tot quan les víctimes no ho sol·licitin, i que demanin la col·locació de braçalets telemàtics per controlar els possibles agressors quan la possibilitat d’una agressió masclista sigui mitjana, alta o extrema.

L’ordre es va conèixer ahir mentre el ministeri de l’Interior celebrava el segon dia de la cimera de policies de tot l’Estat en la qual s’han pactat altres mesures innovadores com el fet d’informar una dona del risc de maltractament quan iniciï una relació amb una persona que ha tingut antecedents per aquest tipus de violència. El camí és aquest. Protegir i educar. Protegir les dones fins i tot quan no ho demanin (moltes vegades per por) i educar contra el masclisme des de les escoles fins als geriàtrics.

El conflicte de l’alberg

Que Lleida ha de tenir un alberg per acollir temporers és una necessitat inajornable en la qual hi ha consens de tots els grups polítics i ciutadania. No és acceptable que cada estiu la capital del Segrià hagi d’acollir en un pavelló firal les persones que fins i tot tenint feina al camp no poden fer-se càrrec del pagament d’un lloguer o que encara no han estat contractades. I menys edificant és tenir persones dormint en places i carrers.

Una ciutat com la capital de Ponent té l’obligació d’atendre aquestes persones i altres que poden trobar-se en la mateixa situació, com fa la gran majoria de poblacions de característiques similars. La ubicació de l’alberg, la seua capacitat, prestacions i integració en l’entorn és la qüestió en què els actuals membres de la Paeria discrepen i la decidida per l’equip de Govern compta, a més, amb l’oposició de veïns de Pardinyes. La divergència és lògica i s’ha de resoldre pels canals polítics, administratius i legals, si procedeix, intentant arribar a acords que tinguin el màxim consens i que no perjudiquin cap col·lectiu ni barri, però parar unes obres a cop d’ous no és el camí indicat.