EDITORIAL
La vaga mèdica d’aquest gener
La situació de la sanitat catalana està arribant a uns límits que requereixen canvis dràstics per revertir un panorama que va començar a deteriorar-se amb les retallades provocades per la crisi econòmica del 2008 i que va arribar al punt àlgid als pressupostos de 2011 a 2014. Catalunya ha estat sempre capdavantera en investigació mèdica, en hospitals dotats d’alta tecnologia i facultatius de prestigi reconeguts mundialment, però fa anys que tot aquest potencial es perd pel camí per la falta d’inversió, els col·lapses, tant en hospitals com als CAP, i pels baixos sous del sector, sobretot en comparació amb altres països i fins i tot comunitats autònomes espanyoles. Com a exemple, segons les dades que cada any publica el Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic, la segona comunitat amb els salaris més baixos d’Espanya és Catalunya.
Els ingressos nets –amb un trienni d’antiguitat i sense comptar les guàrdies ni el complement de carrera professional– van ser de 2.393 euros de mitjana, el desembre passat. La xifra contrasta amb els 3.081 euros que es van pagar a Múrcia o els 2.805 en una comunitat veïna com Aragó. I aquestes baixes retribucions, extensibles també a tot el sector sanitari, a poc a poc van provocant fugues de talents i de personal en general i la roda de la salut comença a deteriorar-se.
Ja no hi ha pacient que hagi anat als hospitals de Lleida que no es queixi de les llargues esperes a Urgències, per aconseguir cita prèvia en consultes externes de centres hospitalaris o la simple complicació d’un refredat en un CAP. La vaga anunciada per a aquests pròxims 25 i 26 de gener és només la punta de l’iceberg d’una situació que ha d’afrontar la Generalitat de Catalunya de forma immediata i que inclou des dels consultoris dels pobles petits fins al centre més gran del nostre país. Portem massa anys amb aquesta situació i la pandèmia només ha fet que evidenciar encara més els problemes que arrossega la salut pública, que, igual que l’educació, és la base del benestar i progrés col·lectiu de qualsevol societat.PressupostosI per aconseguir una salut més completa i no només en diagnòstics i tractaments, sinó en salut emocional i teràpies que eviten una sobredosi de fàrmacs, el govern català requereix de forma urgent tirar endavant els pressupostos.
No tindria cap sentit que ERC i el nacionalisme català donessin suport a una moció de censura per canviar el govern d’Espanya i posteriorment els republicans hagin anat donant suport als comptes de Pedro Sánchez, amb l’objecte del bé comú, perquè els socialistes no fessin el mateix ara a Catalunya.