Precampanya de les municipals

Tot i que encara falten uns mesos per a les eleccions municipals del pròxim mes de maig, la carrera per les alcaldies de Lleida, Catalunya i tot l’Estat espanyol ja ha començat i tots els partits comencen a difondre els seus candidats o candidates, els seus missatges, subliminars o directes, per arribar a les urnes amb possibilitats de triomf. A Lleida, aquest cap de setmana ha aclarit un dels secrets a veus dels últims mesos. Impulsem, la plataforma d’alcaldes de l’òrbita del PDeCAT que no s’havien afiliat a Junts, per voluntat pròpia o perquè literalment els van convidar a anar-se’n, ha arribat a una acord de no agressió i anirà a les municipals en coalició sota el mateix paraigua que el partit de Puigdemont.

Els resultats de les autonòmiques, en què els postconvergents van perdre la primera posició del món sobiranista en favor d’ERC, precisament pels vots que va aconseguir la llista d’Àngels Chacón, els empenyen a aquesta aliança si no volen deixar en mans dels republicans la majoria dels òrgans de poder supramunicipals que s’obtenen dels comicis locals, és a dir, consells comarcals i Diputació. L’aliança no naix forta perquè hi ha diversos alcaldes i regidors que encara estan dolguts i no és descartable que alguns fitxin per altres formacions, com ERC o el PSC. També hi ha una altra marca sortida del desmembrament de l’antiga CiU, que és la que lidera l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

Aquest, amb altres membres de l’antiga CDC, intenta, sense perdre el caire independentista, tornar a les essències d’un partit més de centre, a l’estil del que representaria el mateix Xavier Trias, alcaldable de Junts a Barcelona. Aquesta atomització de l’antiga Convergència afavoreix evidentment ERC i el PSC. Al primer perquè ostenta la presidència de la Generalitat i la diputació de Lleida, i aquest és un factor que a les urnes locals prima molt, i al segon perquè el retrocés del procés i el descens notable de Ciutadans els garantirà vots, sobretot a la capital del Segrià.

El fracàs de Cs a les urnes més pròximes als ciutadans demostra, una vegada més, que no es pot construir una casa per la teulada i que les marques sense estructura en pobles i ciutats petites tenen molt complicada la seua supervivència política. Per això tots els partits s’hi juguen molt el pròxim mes de maig, perquè, després d’aquests comicis, vindran les generals i qui sap si també les autonòmiques, si ERC no aconsegueix tancar una entesa o amb el PSC o amb Junts. Pel que fa al PP, encara que la seua presència als ajuntaments de Lleida i Catalunya és escassa, si volen tenir alguna possibilitat de prendre la Moncloa al PSOE és evident que haurien de millorar els resultats a Catalunya.

Quant a la resta de partits, tant cap a l’esquerra com a la dreta, les seues possibilitats locals són inferiors però poden tenir la clau de molts governs.