Controvèrsia judicial i política

L’Advocacia de l’Estat defensa la mateixa tesi que la Fiscalia i reclama al jutge que instrueix el cas del procés, Pablo Llarena, que inclogui el delicte de desordres públics agreujats contra l’expresident català Carles Puigdemont. Al costat d’aquest delicte, també demana que tant a l’exlíder de Junts com als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig se’ls persegueixi per desobediència i malversació de cabals públics. L’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, argumenta en la seua petició a Llarena que “no es pot excloure de ple” aquest nou delicte per perseguir l’expresident català.

Per això li reclama que l’inclogui perquè, en cas de no fer-ho, en la fase d’enjudiciament no es podrà acusar l’expresident d’aquest delicte i s’haurien de limitar al de desobediència i malversació de cabals públics. “Aquesta exclusió meridiana de l’aplicació dels tipus delictius en qüestió no és innòcua per al curs del procés i es projecta més enllà.” L’Advocacia dona suport a la tesi de la Fiscalia, que apuntava que el relat de “fets provats” de la sentència del Tribunal Suprem d’octubre del 2019 recull en diversos passatges fets “tumultuaris amb resultat d’alteracions greus de l’ordre públic, dificultats i talls en la circulació, invasió d’instal·lacions i edificis amb greu afectació del funcionament de l’Administració de Justícia”. I aquests fets no poden quedar “despenalitzats” o limitats a una mera desobediència com pretén Llarena.

Resulta molt cridaner que tant la Fiscalia del Tribunal Suprem com l’Advocacia de l’Estat, que depenen directament del Govern espanyol, intentin jutjar Puigdemont per un delicte que no existia el 2017. Cridaner i legalment discutible segons diversos prestigiosos juristes i el mateix Llarena, perquè la Justícia té l’obligació de ser previsible i no es pot multar ningú per anar a 120 quilòmetres el 2017 si aquell any aquesta velocitat hagués estat permesa. I per descomptat, també sembla incongruent que si el que es pretenia amb el canvi penal era desjudicialitzar el procés, ara les seues reclamacions contràries a l’instructor Pablo Llarena ens condueixin al contrari.

Els llaços amb França

Al marge de la translació al carrer del pols actual de l’independentisme, dividit totalment al Parlament, amb Junts fora del Govern i ERC d’amfitrió de la cimera francoespanyola però manifestant-se fora, aquesta trobada entre els estats té moltes assignatures pendents, algunes de les quals afecten i molt Lleida, des de diverses de comunicacions transfrontereres fins al transvasament del Roine, en més d’una ocasió plantejat i sempre rebutjat i, per descomptat, les interconnexions energètiques, que en principi són el punt principal.