EDITORIAL
Balança comercial lleidatana
Les comarques de Lleida van exportar entre els mesos de gener i novembre de l’any passat producte a tercers països per valor de 2.702,2 milions d’euros, la qual cosa representa un 16,5 per cent més que la xifra registrada durant el mateix període del 2021, segons el balanç publicat aquesta setmana pel ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. El gruix de les vendes realitzades a l’exterior es va concentrar en el sector de l’alimentació i les begudes, que van representar el 63 per cent de les exportacions totals de la demarcació fins al novembre. En concret, es van comercialitzar productes per valor de 1.701,3 milions d’euros, un 14,7 per cent més que durant els onze primers mesos del 2021.
Les semimanufactures de productes no químics van ser els segons més demanats, acumulant vendes per valor de 260,6 milions d’euros, la qual cosa representa un ascens del 34% respecte al balanç de l’any anterior. Quant a les importacions, Lleida va comprar a tercers països productes per valor d’1.653,2 milions d’euros, un 40,8 per cent més que el mateix període de l’any 2021. La balança comercial, per tant, queda amb un saldo positiu d’1.048,9 milions d’euros.
Poc es parla d’aquest ascens constant de les exportacions de Ponent, unes comarques considerades el rebost de Catalunya i amb un sector alimentari de primer ordre mundial, però també amb altres sectors que estan obrint-se camí en el mercat internacional. Les economies més sostenibles són aquelles que complementen el sector productiu amb l’industrial i el de serveis i en aquests moments les energies alternatives com a gran aposta de futur.La qualitat té futurI en aquesta millora tant qualitativa com quantitativa de l’alimentació lleidatana trobem l’oli de les Garrigues, que com mostra el seu certamen estrella, la Fira de l’Oli que ahir es va inaugurar, a les Borges ha anat guanyant any rere any, oliva a oliva i molí a molí un prestigi que sembla no tenir sostre. D’aquell oli venut a granel entre queixes de les cooperatives pels baixos preus, falta d’aigua per regar les oliveres i la desatenció financera i administrativa, hem passat a una Denominació d’Origen pròpia i uns avenços tecnològics, associatius i de canals de venda i exportació, i amb l’aigua del Segarra-Garrigues i Garrigues Sud aportant gota a gota el progrés de l’oleïcultura lleidatana.
Tot plegat en una campanya especialment complicada per al sector, en la qual la caiguda de la producció per la sequera ha posat de manifest més que mai l’aposta per la inversió, pel regadiu i per la recerca de mercats de valor afegit amb el producte envasat com a vies de futur.