Llistes d’espera insuportables

La setmana que acabem de començar es preveu calenta pel que fa a reivindicacions i protestes laborals, que afectaran el sector de l’educació, el de la justícia, el de la sanitat i, en el cas de Barcelona, també el taxi. En el tercer dels casos, i si les negociacions d’última hora no ho arreglen, els facultatius de Catalunya estan convocats demà i dijous a una vaga instada per Metges de Catalunya, el sindicat majoritari, per aconseguir tota una sèrie de millores davant de la sobrecàrrega laboral que pateixen, la falta de professionals i amb els sous més baixos d’Espanya. La protesta arriba després d’anys de retallades i d’una pressió assistencial cada vegada més apressant, agreujada per la sobrecàrrega, tant laboral com anímica, dels més de dos anys de pandèmia, que va col·lapsar el sistema i que va requerir un sobreesforç encomiable del sector sanitari.

Els metges exigeixen mesures per millorar la seua situació laboral però això ha de repercutir directament en l’atenció que reben els usuaris, que, progressivament, es va veient minvada i no per la desídia dels facultatius sinó que perquè no donen l’abast i tenen una sobrecàrrega burocràtica inassumible.Prova d’això la teníem en l’edició d’aquest diari de diumenge, quan donàvem compte que un total de 9.721 persones del pla de Lleida i del Pirineu i Aran es trobaven en llista d’espera per sotmetre’s a una operació quirúrgica a l’acabar el 2022. Aquesta xifra, ja per si mateixa escandalosa, representa un increment del vuit per cent amb relació a la de l’any anterior. Quant a les intervencions, tres arrosseguen una demora mitjana de més d’un any: cal esperar 396 dies per a una operació d’hèrnia discal, 391 per a una de musculatura ocular i 382 per a una de columna.

Tretze malalties més superen els 200 dies d’espera, entre les quals diverses del tipus oftalmològic. I si l’apartat quirúrgic està col·lapsat, com demostren aquestes dades, igual o pitjor es presenta el que fa referència a diagnòstics. Així, a finals d’any hi havia 15.044 pacients esperant una prova mèdica, gairebé un 27% més que a l’acabar el 2021, amb electromiogrames i TAC al capdavant.

Tampoc millora el temps d’espera per a una consulta, problemàtica que afecta més de 18.300 lleidatans, amb especial incidència en les malalties traumatològiques i dermatològiques. En definitiva, ens trobem davant una situació que requereix adoptar ja mesures urgents i contundents. L’estat del benestar que tant va costar instaurar, amb dos pilars bàsics com són la sanitat i l’educació, s’ha de mantenir i reforçar.

Els ciutadans paguem els nostres impostos religiosament perquè així sigui i és tasca dels polítics de les diferents administracions buscar els mecanismes per assegurar-nos una atenció que ens hem guanyat a pols i que ens mereixem.