El cost de les pensions

Aquests dies hem vist com els ànims de França s’estan caldejant i el president gal, Emmanuel Macron, involuntàriament, ha tret al carrer milers de compatriotes disconformes amb la seua proposta per modificar el sistema de pensions. Malgrat aquestes protestes, l’executiu gal es manté a la seua i tot sembla indicar que no cedirà i l’edat de jubilació passarà dels 62 anys actuals als 64, i el període de cotització s’ampliarà de 42 a 43 anys el 2027 per obtenir una pensió completa que, al veí país, seria com a mínim de 1.200 euros. Els detractors de la reforma recorden que els dos terços dels treballadors de més de 60 anys ja no estan en actiu per diversos motius (malaltia, atur, etc.), amb la qual cosa és poc realista incitar-los a continuar estant actius en el sistema laboral.

Tanmateix, el partit de Macron, que no compta amb majoria absoluta a l’Assemblea Nacional, defensa que el futur del sistema públic de pensions passa inexorablement per tirar endavant la reforma i per fer-ho podria fins i tot buscar els vots del grup de dreta Els Republicans (LR), partit que, d’altra banda, controla el Senat, sense excloure l’aplicació de la reforma per decret.I si els francesos surten al carrer per evitar retirar-se més enllà dels 62 anys, aquí la situació és molt diferent. L’edat mínima actual per deixar la feina, si es vol optar a la retribució màxima, és de 65 anys, però sempre que el període cotitzat hagi estat de 37 anys i 9 mesos, mentre que, si és inferior a aquest termini, l’edat de jubilació es retarda fins als 66 anys i quatre mesos. És del tot normal que es moduli el sistema de pensions així que avança la societat, ja que no té res a veure l’esperança de vida més baixa de fa diverses dècades amb l’actual, amb una longevitat més que notable, afegida a les bones condicions de salut i qualitat de vida de què gaudeix la població en general.

Segons les estimacions governamentals, per mantenir l’actual sistema a Espanya són necessaris més de dos treballadors per cada cotitzador, encara que la ràtio va disminuint gradualment pel descens de la natalitat després del baby-boom de finals dels seixanta i, per tant, també serà necessari implementar canvis que assegurin aquest pilar bàsic de l’estat del benestar sense engrandir el forat dels costos. Pel que fa al cas de la província de Lleida, compta en l’actualitat amb un total de 2,23 treballadors que cotitzen a la Seguretat Social per cada pensió en vigor, una ràtio inferior a la catalana i a l’estatal, que se situen en 2,33 i 2,39, respectivament. Amb dades al tancament del 2022, hi havia 198.528 persones que aporten a la Seguretat Social a la província a 89.193 pensionistes i s’ha disparat la despesa mensual per a aquest apartat, que ha arribat als 107 milions d’euros al mes, 8,7 milions més que fa un any.