Pisos que haurien d’haver tingut un altre final

La gran crisi econòmica i el crac immobiliari del 2008 van provocar que moltes famílies no poguessin pagar la hipoteca i que nombroses promotores d’habitatges tampoc poguessin fer front als crèdits, per la qual cosa un gran nombre d’immobles van passar a mans de bancs i caixes d’estalvis. Paral·lelament, l’excés de risc en què havien incorregut principalment les caixes al concedir préstecs a constructors i particulars va fer que la majoria acabessin en una situació insostenible i haguessin de ser rescatades amb diner públic després d’intentar trampejar el temporal amb fusions. Finalment, l’Estat va injectar més de 58.000 milions al sistema bancari.

Les entitats rescatades van acabar passant a mans dels bancs més sanejats per quantitats molt reduïdes, per la qual cosa l’administració pública només ha recuperat fins ara uns 6.000 milions, i tot apunta que aquest import augmentarà poc durant els últims anys. Per la seua banda, els bancs van anar venent els millors actius immobiliaris i van acabar pactant el traspàs de la majoria de la resta a fons d’inversió, entre els quals els denominats fons voltor, en alguns casos a través de noves societats en les quals tenien una participació minoritària. Actualment, a les comarques de Lleida encara estan en venda centenars de pisos, altres immobles i solars que formen part d’aquest patrimoni.

Entre aquests abunden els habitatges que estan okupats, destrossats, tapiats o en ruïna, així com edificis inacabats o que fa temps que està abandonats. Evidentment, cap particular o família que necessiti un pis per viure no optarà a la seua compra. La seua única sortida al mercat és que sigui adquirit per inversors, empreses o fons que vegin una oportunitat de negoci en la seua rehabilitació o bé demolició per construir de nou al solar.

A hores d’ara, cal preguntar-se per què no ha estat possible que les entitats bancàries no cedissin en el seu dia almenys una bona part d’aquest patrimoni a l’administració amb la doble finalitat d’augmentar el raquític parc d’habitatge públic i retornar un mínim percentatge de la gran quantitat de diner públic rebut.El full de ruta d’ERCEl congrés nacional d’ERC va aprovar dissabte a Lleida el seu full de ruta, que aposta per forçar l’Estat a pactar un referèndum d’independència a Catalunya. Els militants ho van aprovar gairebé per unanimitat, però no hi ha dubte que és un repte majúscul. Per començar, primer necessita que l’independentisme se sumi a aquesta proposta; segon, sumar-hi sectors no independentistes, i tercer, que els principals partits estatals acceptin negociar, la qual cosa a dia d’avui sembla un treball d’Hèrcules.