Depredadors sexuals i reinserció

Pedro Sánchez i el PSOE han decidit no esperar més i anuncien la reforma de la llei del només sí és sí, després que més de 270 condemnats per delictes sexuals s’hagin beneficiat pel nou marc de penes. Resulta inqüestionable que per molt bones que fossin les intencions del ministeri d’Igualtat a l’eliminar els abusos i convertir-los en violació, amb el flagrant cas de La Manada com a exemple més costós, el resultat no ha estat l’esperat i convé no deixar al lliure albir dels jutges la interpretació de la llei, sinó marcar clarament les penes i les tipificacions. Dit això, la reforma no evitarà en cap cas que delinqüents sexuals que han complert la seua condemna, però que des del mateix sistema penitenciari alerten que no estan rehabilitats, surtin al carrer.

És la reinserció impossible per a aquests casos patològics? Aquest debat ha sorgit a Lleida després que hagi transcendit l’excarceració de dos agressors sexuals, ambdós reincidents, cosa que, com és lògic, ha generat alarma social malgrat que, segons experts penitenciaris, l’índex de reincidència en delictes sexuals és dels més baixos, al voltant del 6% dels casos. El primer dels excarcerats va ser Roberto Medina Jiménez, de 45 anys. Va sortir en llibertat el 5 de gener després d’estar prop de dos dècades entre reixes per pederàstia i temptativa d’homicidi.

Els serveis penitenciaris van alertar de “risc de reincidència”. El segon cas és Daniel Padial González, que va sortir fa una setmana sent un dels sis agressors sexuals beneficiats de les revisions de condemna de l’Audiència de Lleida en aplicació de la llei del només sí és sí. Va ser penat el 2010 amb quinze anys de reclusió per intentar violar dos menors i se li ha rebaixat a nou anys i mig.

També “presenta un elevat risc de reincidència”. La polèmica està servida perquè, si bé la reinserció és un dret del reu, quan aquesta és impossible la societat ha de buscar una alternativa per no deixar-los al carrer sense més ni més. Els psiquiatres creuen que alguns d’aquests depredadors tenen un instint incontrolable i pràcticament incurable i cal buscar maneres de controlar-los per tota la vida.Aran, una realitat nacionalAran està definida en el preàmbul de la Llei 1/2015 de 5 de Règim Especial de la Val d’Aran com una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada, fonamentada en el fet que la comunitat aranesa disposa de llengua i cultura pròpies i d’una tradició de govern defensada al llarg del temps.

Ha estat un honor per a SEGRE acompanyar durant aquests quaranta anys de camí conjunt les seues conquestes i reivindicacions, com mostra l’exposició que poden visitar a Vielha.