La pròrroga del cas Boreas

La magistrada del jutjat d’Instrucció número 1 de Lleida ha acordat una nova pròrroga de sis mesos en la instrucció de l’anomenat cas Boreas, sobre suposades irregularitats a la Diputació entre el 2011 i el 2018, segons ha pogut saber aquest diari. El cas encara no ha arribat a judici malgrat que l’escorcoll a la Diputació es va fer quatre anys enrere i la investigació es va iniciar el 2014. Es dona la circumstància que alguns dels investigats encara no han declarat malgrat el temps transcorregut.

D’aquesta forma, la instrucció seguirà almenys mig any més arran d’una denúncia davant de la Fiscalia de suposats pagaments de comissions a responsables de la Diputació. La macrocausa oberta, que inclou l’època en què la Diputació la presidia Joan Reñé, un dels aproximadament 40 investigats i al qual va costar el càrrec després de l’escorcoll l’octubre del 2018, evidencia una vegada més que la Justícia pot causar greus danys a persones, empreses i institucions si dilata les seues resolucions en el temps. “Res s’assembla tant a la injustícia com la justícia tardana”, ja advertia el cèlebre filòsof, polític i pensador Sèneca.

Una de les peces de la macrocausa amb declaracions pendents és la que fa referència a les presumptes adjudicacions fraudulentes en uns contractes licitats per l’ajuntament de Les i el seu exalcalde Emili Medan, un dels imputats, que ni tan sols ha estat cridat a declarar. Fins ara només se sap que una de les peces separades arribarà a judici, però aquesta no té res a veure amb la diputació de Lleida ja que Fiscalia demana 12 anys per a un excap de Carreteres de la Generalitat, Jordi Benet, per manipular suposadament adjudicacions a canvi de beneficis personals. És cert que la corrupció és una xacra de la política perquè desprestigia no només els qui utilitzen els seus càrrecs per enriquir-se o beneficiar unes o altres sigles, sinó tota la classe política i institucions, però no per això és acceptable imputar 40 persones de firmes i institucions lleidatanes i deixar que passin anys i panys sense jutjar o arxivar la causa.

Equilibris judicials

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), en la seua resolució sobre les qüestions prejudicials del jutge d’instrucció de la causa del procés Pablo Llarena sobre l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig denegada per les autoritats judicials belgues, fa equilibris entre dos conceptes bàsics.

D’una banda, els principis de confiança i reconeixement mutu entre els estats membre que anirien dirigits a concedir l’entrega per principi general, i d’altra banda, el dret fonamental a un procés just que no persegueixi grups polítics, la qual cosa beneficia les defenses dels exiliats.