Fumata blanca als pressupostos

Que un país aprovi els seus pressupostos sempre és una bona notícia, perquè en depenen les inversions necessàries en sanitat, educació, tercer sector, infraestructures, indústria, cultura i tot allò que té a veure amb el benestar social i econòmic de la seua gent. Per tant, només ens podem alegrar que Catalunya tingui, més tard del que estava previst, els comptes per al 2023. ERC i PSC han tancat un acord després de mesos de negociacions en les quals els socialistes han venut car el seu suport i han aconseguit evidenciar la debilitat parlamentària del Govern.

El pacte posa fi a una dècada de política de blocs en la qual les posicions oposades sobre la independència impossibilitaven els pactes entre alguns grups del Parlament. ERC ha moderat el seu rebuig inicial a les últimes exigències socialistes, concretades en tres grans projectes: l’autovia entre Terrassa i Sabadell, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el macrocomplex de turisme i joc Hard Rock. Així, el text de l’acord fa equilibris entre les exigències dels socialistes i el rebuig frontal a les grans infraestructures dels comuns, l’altre soci pressupostari d’ERC.

El pacte contempla l’aprovació definitiva del pla urbanístic del Hard Rock durant el primer semestre d’aquest any, tal com estava previst, i “mantenir la disponibilitat dels terrenys” per a la societat nord-americana promotora del projecte. Sobre l’ampliació de l’aeroport, ambdós partits es comprometen a “transformar” el Prat per convertir-lo en “un veritable hub intercontinental”, sense concretar si es farà mitjançant la polèmica tercera pista. Fins aquí tots hi estaríem d’acord.

El debat sorgeix quan les inversions o projectes aprovats no casen amb els programes ideològics d’alguns dels signants de l’acord. Així, els comuns tenen complicat aplaudir la firma quan havien dit per activa i per passiva que el Hard Rock era una línia roja que en cap cas creuarien. Als republicans també pot provocar-los un desgast electoral rubricar amb el PSC projectes de país que casen més amb Junts que amb el seu programa, com l’aeroport o la B-40, igual que segellar una fumata blanca amb un dels signants del 155.

Per la seua part, els socialistes hauran d’aguantar les crítiques de la dreta espanyola que, en plena precampanya electoral per als comicis a les Corts, els acusaran de sostenir un govern independentista. Pel que fa a l’oposició, Junts va oferir, trenta minuts abans de la compareixença de Salvador Illa, una oferta de reunificació de l’independentisme a través d’una estratègia a Madrid que sabien per endavant que ERC no acceptaria. La resta no compten amb rellevància numèrica perquè la CUP fa temps que va per lliure i PP, Cs i Vox tenen una irrellevància de representació que no els permet, ara com ara, plantejar cap alternativa.