Qüestió d'abaixar els fums

A les ciutats els abaixen els fums. I no parlem d’autoestima. A partir de l’any 2035 els turismes que surtin al mercat hauran de ser de zero emissions, la qual cosa es traduirà en la desaparició dels motors tradicionals, que funcionen amb combustible fòssil.

Quan encara falten dotze anys per iniciar el camí sense retorn cap a la conducció verda, un 44% dels cotxes nous que compren els lleidatans ja utilitzen motors alternatius. Tanmateix, només entorn d’un 9% són cent per cent elèctrics, la qual cosa queda lluny de les expectatives oficials. En total, es van comercialitzar 924 vehicles dièsel, 1.963 de gasolina i 2.276 d’altres motoritzacions.

Sobre el paper, les dades conviden a l’optimisme a mitjà i llarg termini, però la radiografia del parc de turismes i totterrenys a les comarques de Lleida el 2021 no reflecteix una realitat tan verda. L’edat mitjana dels 235.863 cotxes supera els 15 anys d’antiguitat, de manera que molts tenen problemes o estan vetats per circular a les zones de baixes emissions de ciutats com Barcelona atès el seu alt índex de contaminació. L’envelliment del parc automobilístic és un problema que va més enllà d’intentar frenar el canvi climàtic, ja que fins i tot afecta la seguretat viària, però un cotxe elèctric costa entre un 20 i un 25% més que un de gasolina o dièsel, cosa que frena molts compradors.

Prova d’això és que en països com Alemanya, on el govern ha fet una aposta clara per l’electrificació, l’índex de cotxes elèctrics venuts és el doble que a Espanya. Fins al 2023 l’ajuda per comprar-se un vehicle elèctric a Alemanya era de 6.000 euros, que el 2023 ha baixat a 4.500. Sens dubte, aquest incentiu ha estat clau per treure dels carrers de les ciutats i de les carreteres interurbanes models més antics i més contaminants.

El temps apressa, per la qual cosa Govern i Generalitat haurien d’apostar d’una forma clara i inequívoca pels incentius econòmics i per la instal·lació de punts de recàrrega, encara insuficients, sobretot si es té en compte que els vehicles amb una autonomia superior als 150 quilòmetres són encara més cars.

Una bona notícia cultural

Guissona va estrenar ahir el Teatre de l’Ateneu. En realitat, una reestrena, ja que va ser inaugurat la festa major del 1923, fa la barbaritat d’un segle. Després de 19 anys d’espera i d’una inversió de 3,8 milions euros, la segona població de la Segarra torna a disposar d’un equipament cultural de primer ordre per acollir concerts, obres de teatre o conferències.

El local té 340 butaques de capacitat. Una bona notícia per a Guissona i tota la seua àrea d’influència.