Lleida es rendeix a Josep Vallverdú

Dir que és profeta a la seua terra és quedar molt curt. Josep Vallverdú és un escriptor respectat, admirat i estimat no només a la seua Lleida natal, sinó a tot el país. Ahir van arrancar de forma oficial els actes de l’Any Vallverdú decretat per la Generalitat per commemorar el seu centenari.

L’Auditori Enric Granados, a escassos metres de la casa del carrer del Carme en la qual va nàixer el 9 de juliol del 1923, va acollir un acte en què l’emotivitat va estar a flor de pell. Vallverdú dona nom a un premi d’assaig creat pel seu bon amic Jaume Magre, l’institut de les Borges Blanques on va marcar diverses generacions d’alumnes també es diu Josep Vallverdú i a Balaguer, ciutat on resideix en l’actualitat, el seu emblemàtic gos Rovelló té una escultura a la plaça del Pou. Són només un exemple dels molts reconeixements que ja ha rebut.

I els que vindran. L’Any Vallverdú permetrà redescobrir un intel·lectual polièdric. Ha estat un autor més que prolífic que ha destacat en la literatura infantil i juvenil.

Però Vallverdú és molt més.L’editorial Fonoll té previst recuperar aquest any un dels seus llibres més lúcids, Proses de Ponent. Vallverdú ha conreat tots els gèneres, però la seua ploma ha estat especialment brillant quan ha exercit de cronista. Ningú com ell ha explicat la realitat de Lleida.

De fet, va ser l’artífex i un dels coautors d’un llibre clau per avortar el projecte franquista d’incorporar la demarcació de Lleida a l’anomenada Regió de l’Ebre, la qual cosa negava la catalanitat de Lleida. Aquest globus sonda del franquisme es va llançar el 1963, fa ara seixanta anys. Tota una bomba de rellotgeria que va desactivar Vallverdú.

El llibre Lleida, problema i realitat va ser un cop de puny sobre la taula en tota regla que va mobilitzar la societat lleidatana i va donar a conèixer la polèmica a la resta del país. Vallverdú també és qui va encunyar –amb fortuna– el nom de Ponent per referir-se a les comarques del pla. Sempre ha anat un pas al davant.

Al juliol complirà cent anys, però mai ha deixat de ser jove i estar atent a l’actualitat. Continua publicant en premsa (un luxe per a nosaltres) i segueix tenint projectes de futur. De fet, fa poc més d’un mes va presentar el seu nou poemari, Atresorat silenci.

Vallverdú ha tingut una vida tan llarga com intensa. Amb la seua primera dona, la pedagoga Isabel Arqué, va posar en marxa l’Escola Alba el 1969, un centre que en ple franquisme ensenyava en català i ho feia amb una metodologia moderna que s’allunyava de l’estil Florido pensil que imperava a les aules del franquisme. Després de morir Isabel Arqué, Josep Vallverdú va tornar a enamorar-se i amb 90 anys va conquistar una vella amiga, Antonieta Vilajoliu, a qui va enviar 62 cartes d’amor per convèncer-la.

Com diu el seu amic Francesc Canosa, “l’altra gran obra de Vallverdú és la seua vida”. I que duri.