Terratrèmol devastador a Europa

El balanç de morts a causa del terratrèmol de magnitud 7,8 a l’escala de Richter registrat ahir al sud de Turquia, a prop de la frontera amb Síria, va ascendir en un primer balanç a més de 3.600, segons dades facilitades per les autoritats dels dos països i els Cascos Blancs sirians, si bé es tem que la xifra serà molt més alta a causa que milers de persones van resultar ferides i que moltes altres continuen sepultades sota la runa. Hores més tard, un segon moviment de terres de magnitud 7,6 va sacsejar el sud-est de Turquia, devastat ja pel sisme de la matinada. L’epicentre d’aquesta nova tremolor es va produir a Elbistan, a la província de Kahramanmaras, a uns 80 quilòmetres al nord del primer.

Les zones en les quals tenen lloc els terratrèmols no semblen aleatòries, delineen unes franges que separen regions. Aquestes plaques són la part més externa del planeta i es mouen sobre una capa fluida. Aquest moviment causa els terratrèmols, és a dir, ruptures sobtades de l’interior de la terra.

Al moure’s les plaques s’allunyen, xoquen i es freguen lateralment i cada moviment genera un terratrèmol. El sisme de Turquia seria el de més gravetat ocorregut a Europa en segles, juntament amb el de l’Anatòlia el 1999 i el devastador de Lisboa del 1755. A l’Estat espanyol, les zones amb més activitat sísmica són el Pirineu i el sud i sud-est de la Península.

En aquesta última zona es va produir el terrible terratrèmol del 2011, amb nou morts i nombrosos danys a Llorca (Múrcia). També a les illes Canàries per l’activitat volcànica sovint es produeixen sismes. Dels més de 3.000 que es registren anualment a Espanya, al voltant de 700 tenen lloc en aquestes illes i pel que fa als del Pirineu, han estat en els últims segles de baixa intensitat (el de Camprodon, amb 2.000 morts, es remunta al segle XV).

Davant d’una tragèdia d’aquestes magnituds, només hi té cabuda la solidaritat de tots els països amb els damnificats i que els geòlegs segueixin estudiant contínuament aquest fenomen perquè instin la classe política a dictar les normes urbanístiques i de construcció necessàries per minimitzar els danys que aquests sotracs violents de l’escorça i capa terrestres provoquen.

Josep Maria Espinàs

Una de les frases més cèlebres del periodista, escriptor i cronista Josep Maria Espinàs, que va morir diumenge als 95 anys, és “jo miro la gent”, un monument a l’observació del món que hauria de ser sagrat per a l’exercici de la nostra professió. Mirar, parlar, contrastar i debatre, paraules sagrades per a un home essencialment bo i que no només deixa empremta en el periodisme costumista i de viatges, sinó en el món editorial (La Campana) i en la música (Nova Cançó). Descansi en pau.