Sí a la llei de l’avortament, bloquejada pel PP 12 anys

La majoria progressista del ple del Tribunal Constitucional va acordar ahir desestimar el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular a la llei de terminis de l’avortament del 2010, al retirar el suport a la ponència elaborada pel magistrat Enrique Arnaldo que, com els recurrents, qüestionava la legitimitat d’un dels preceptes de la llei i deixava “vies obertes” a recursos futurs al text. El magistrat Enrique Arnaldo, al comprovar la falta de suport del ple a la seua ponència, va declinar de forma voluntària la redacció de la nova sentència, que va recaure, per ordre del president Cándido Conde-Pumpido, en la vicepresidenta del plenari, Inmaculada Montalbán. Aquesta magistrada haurà de redactar el seu text per ser elevat al ple per a l’aprovació en el termini d’un mes, segons fonts del Tribunal de Garanties, però el recurs del PP, al cap de dotze anys bloquejat, queda desestimat.

Minuts després d’aquesta decisió, el líder del PP, el partit del qual va recórrer al TC la llei de l’avortament, va assegurar que la decisió li sembla correcta i constitucional. Doncs res, després de fer córrer rius de tinta, diverses manifestacions invocant el valor de la vida dels no nascuts i de titulars despectius cap al dret de les dones a decidir sobre la seua maternitat i el propi cos, el Partit Popular troba correcta la llei. És a dir, igual que el que van fer amb la mateixa Constitució els membres d’Aliança Popular, després PP, que van votar-hi que no, igual que a la llei del divorci i ara amb la llei del només sí és sí.

Traves i impediments als avenços en la igualtat que després amb el temps acaben veient correctes.Okupacions conflictivesEl Parlament va aprovar aquest dimecres una nova llei que permetrà als ajuntaments actuar davant d’okupacions de pisos de grans propietaris que generen problemes de convivència veïnal. La norma, proposada inicialment per Junts per Catalunya, retoca la llei d’habitatge del 2007 i el llibre cinquè del Codi Civil català per crear l’instrument mitjançant el qual l’administració pot actuar davant de la justícia si l’amo de l’immoble afectat no ho fa. Es tracta, tanmateix, d’un text descafeïnat si es compara amb l’original, que buscava que les comunitats de propietaris poguessin també iniciar aquesta mena de procediments.

Encara que els veïns hagin quedat fora de poder instar aquests desallotjaments, la llei era molt necessària perquè a les comarques de Lleida tenim molts consistoris amb les mans lligades davant d’aquesta conflictivitat veïnal que provoquen alguns okupes, que no accepten les normes de convivència i que no tenen res a veure amb ciutadans vulnerables que okupen per necessitat.