El Suprem no s'identifica amb el Congrés

La Sala Penal del Tribunal Suprem va comunicar ahir la seua revisió de les condemnes del judici del procés independentista català després de la reforma del Codi Penal acordada per Govern central i aprovada el desembre passat pel Parlament espanyol. En la interlocutòria en la qual fixa les noves penes, el tribunal rebat tots els arguments que va fer servir l’Executiu de Pedro Sánchez per defensar aquesta reforma, assenyalant que la nova redacció del Codi Penal “desenfoca el problema” i subratlla que pot deixar “impunes” futurs atacs a la Constitució que no impliquin “violència i intimidació”. Al desaparèixer el delicte de sedició, l’exvicepresident català i líder d’ERC Oriol Junqueras passa a estar condemnat per un delicte de desobediència en concurs amb malversació, però el tribunal li manté la pena íntegra d’inhabilitació de 13 anys, la qual cosa representa que no podrà aspirar a cap càrrec públic fins al 2031.

En la seua resolució, el Suprem nega que els fets del procés pels quals van ser jutjats Junqueras i la resta de responsables de la Generalitat encaixin en el nou delicte de desordres públics. El Suprem, d’altra banda, no assumeix el nou tipus de malversació que el Govern central i ERC esperaven que fos aplicable a aquests fets (un supòsit de malversació sense ànim de lucre amb penes molt més baixes): el tribunal manté que la malversació comesa pels dirigents del procés ha de continuar estant castigada amb les penes més altes. El Suprem afirma que només pot aplicar el delicte de desordres públics agreujats a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders el 2017 de les organitzacions independentistes ANC i Òmnium Cultural.

A la resta de condemnats per sedició –Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Josep Rull i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell–, el tribunal els condemna únicament per desobediència, al·legant que els fets pels quals van ser jutjats no encaixen en un delicte de desordres públics. Als quatre que, a més, van ser condemnats per malversació –Junqueras, Turull, Romeva i Bassa– els manté, això sí, la pena íntegra per aquest delicte. El Suprem no aplica, per tant, al cas del procés la rebaixa de penes per “malversació sense ànim de lucre” que el Govern de l’Estat va introduir en el Codi Penal.

En poques paraules, el Suprem no combrega ni s’identifica amb l’esperit de la llei aprovada per la majoria parlamentària dels espanyols i es nega a rebaixar les condemnes. Res ens pot ja sorprendre d’algunes altes instàncies de la Justícia espanyola, que pensen que la democràcia només és un entreteniment per als ciutadans i que els qui han de marcar la configuració i futur de l’Estat són ells. Això no és separació de poders, és supremacia ideològica i legal d’una part de la societat cap a la resta, que té a les urnes l’única manera d’expressar-se.