Premis de jubilació amb diners públics

El Parlament s’ha gastat fins ara 3,9 milions d’euros en premis de jubilació a alts funcionaris. Aquesta prima s’ha pagat a 71 persones de les 81 que s’han jubilat al Parlament, la qual cosa ha costat gairebé 4 milions d’euros a l’erari públic. Aquest privilegi és combinable amb les llicències per edat, de manera que hi ha 34 funcionaris que han cobrat cinc anys sense treballar i que, al complir l’edat del seu final laboral, han percebut un any extra de sou, de fins a 100.000 euros.

L’import de la prima s’adquireix de forma progressiva, segons els anys treballats, i pretén compensar les característiques específiques dels serveis que presten els funcionaris en l’administració parlamentària, la qual té unes funcions diferencials basades en el suport a la potestat legislativa, a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i al control i impuls de l’acció política i de govern. L’article sobre el subsidi es va introduir el 1997, sota la presidència de Joan Raventós (PSC). I és el 2008, durant la presidència d’Ernest Benach (ERC), quan s’aproven les clàusules més inèdites, sent el paradigma la creació de les llicències per edat i la prima de jubilació.

Posteriorment, cap president o presidenta de la Cambra Catalana no va modificar aquestes prerrogatives, fins que durant la primera part d’aquest mandat, amb Laura Borràs de presidenta, i arran d’una informació sobre aquests sous del diari Ara, es van modificar algunes condicions per accedir-hi. El més preocupant d’aquest cas és que el 99% dels diputats del Parlament asseguren que desconeixien aquestes clàusules, quan es pressuposa que de la mateixa forma que es fiscalitza, o s’hauria de fiscalitzar, cada euro públic que es gasta, s’hauria de fer el mateix amb primes o sobresous dels seus treballadors. Les empreses privades poden fer amb els seus diners el que creguin més convenient, però les administracions públiques haurien de ser molt més escrupoloses amb la despesa.

Els polítics i els funcionaris han d’estar ben pagats perquè la seua tasca és important i com en tot en la vida hi ha moltes lletres entre l’A i la Z, però el que està clar és que el que cobren tant ses senyories com els funcionaris ha de ser públic i conegut per tots els ciutadans, inclosos els diputats.

El cas de Cervera

Educació ha d’actuar sense dilació davant del cas donat a l’institut Antoni Torroja de Cervera, on des del retorn de les vacances nadalenques els alumnes de segon de Batxillerat estan sense professor de matemàtiques. Si les famílies no poden contractar un exalumne perquè la normativa ho prohibeix, al no tenir la titulació adequada, correspon al departament posar un substitut immediatament.