Fortalesa de l’associacionisme

L’Ateneu del Pallars Jussà va formalitzar ahir la compra de l’antic teatre La Lira de Tremp després d’haver reunit 110.000 euros per adquirir-lo. Ho ha fet a través d’una campanya popular per recaptar fons sense recórrer a finançament bancari. Comprar l’immoble clausurat, actualment en mans de diversos propietaris, és el primer pas per rehabilitar-lo i donar-li de nou usos socials i culturals.

L’entitat va posar en marxa la campanya al gener amb l’objectiu de recaptar 150.000 euros. Aquesta xifra havia de cobrir la compra de l’immoble, despeses notarials i impostos i els primers treballs de rehabilitació. Per a això va emetre 300 emprèstits de 500 euros, a tornar en un termini de deu anys.

En un mes en van vendre aproximadament la meitat, la qual cosa representa uns 75.000 euros, però també van rebre préstecs de particulars, donacions i ingressos a través de quotes de socis. Els 110.000 euros recaptats fins ara cobreixen la compra de l’immoble. La iniciativa i la manera de dur-la a terme per l’Ateneu del Pallars és encomiable i és una mostra de la fortalesa que continuen tenint aquest tipus d’entitats a Catalunya, fundades la majoria a finals del segle XIX i principis del XX amb la finalitat de construir un marc alternatiu als canvis del sistema productiu del moment.

Ara, en ple segle XXI, l’associacionisme, tant juvenil com social i cultural, torna a cobrar protagonisme i això sempre és una bona notícia.Atacs cibernètics impunesTal Hanan té cinquanta anys, és conegut sota el pseudònim de Jorge i té una llarga carrera com a expert tecnològic, a banda d’haver estat subcomandant de l’Exèrcit d’Israel i estar relacionat amb la controvertida consultora britànica Cambridge Analytica. Hanan i les seues empreses fa anys que treballen per a serveis d’intel·ligència i ofereixen desinformació a governs, candidats i empreses. Part de la naturalesa d’aquests negocis de falses notícies i difamacions s’ha destapat ara gràcies a una investigació de diversos mitjans de tot el món: El País, The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i Haaretz.

El que han tret a la llum aquests periodistes és que Hanan s’atribueix l’autoria de l’atac cibernètic que va patir la Generalitat durant la consulta del 9N del 2014 que va provocar que durant tres dies moltes pàgines de la Generalitat no funcionessin, entre les quals la de Salut, la qual cosa impedia programar visites, serveis del SEM, etc., i que perseguia desprestigiar la institució catalana. El problema és el de sempre: saber qui va contractar aquests serveis i a qui es pot demanar responsabilitats pel mal causat per aquest atac a la democràcia i als seus legítims representants.