Ucraïna, un any de guerra

Divendres vinent, 24 de febrer, es complirà un any de l’ofensiva militar llançada pel president de Rússia, Vladímir Putin, sobre la veïna Ucraïna i que, entre moltes altres conseqüències, ha provocat que el 40% de la població del país atacat necessiti ajuda, en un context en el qual agències internacionals i ONG s’esforcen per brindar col·laboració de tot tipus davant de les escasses esperances que hi hagi una resolució política a curt termini. Abans de la invasió, la xifra de persones amb necessitats alimentàries o de subsistència s’acostava als 1,1 milions, però a finals del 2022 la dada ascendia ja als 9,3 milions. A més, uns 14,5 milions requereixen assistència en matèria sanitària, mentre que gairebé 5 milions de nens depenen d’ajuda per poder seguir estudiant.

Gran part de totes aquestes carències deriven que milions de persones s’han vist obligades a abandonar les seues llars. Fins a finals de gener, l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) tenia constància de més de 5,3 milions de desplaçats interns, a qui caldria sumar vuit milions de refugiats fugits a altres països, segons dades de l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). D’aquests, més de 1.300 han vingut a les comarques de Lleida i del Pirineu per intentar assegurar-se un futur per a ells i les seues famílies, lluny de la zona del terror.

Una vegada més, les comarques de Ponent han demostrat el seu caràcter solidari i ajuntaments i entitats els han proporcionat des d’allotjament fins a feina perquè puguin integrar-se al millor possible, encara que amb la vista posada al seu país. En aquest sentit, segons un estudi de l’OIM i malgrat la inseguretat que segueix a la zona, s’observa una tendència que hi ha més persones tornant al seu país que abandonant-lo, la majoria (el 42%) per motius sentimentals, que van des de la nostàlgia fins a la recerca d’una “vida normal”, mentre que un 30% desitjava tornar per veure familiars o amics. Així mateix, el 34% dels retorns deriva d’una motivació econòmica, per exemple, tenir un treball, i el 27% buscava poder allotjar-se en un habitatge propi o almenys més barat, segons l’OIM.

Actualment, sis de cada deu desplaçats viuen amb parents o amics. Els ucraïnesos s’han hagut d’acomodar a resistir amb una incertesa constant, una cosa que passa factura a col·lectius vulnerables com els nens. “Encara que la infància d’Ucraïna ha demostrat una gran capacitat de recuperació, el que en el llenguatge humanitari anomenem resiliència, les ferides mentals d’aquesta guerra podrien deixar-los cicatrius per tota la vida”, adverteixen des d’Unicef.

“El conflicte ja els ha robat un any de la seua vida. No podem permetre que els prengui també el seu futur”, van afegir les mateixes fonts. Mentre no es trobi una solució diplomàtica al conflicte bèl·lic, entre tots hem d’evitar que això ocorri.