Ucraïna, un any d'infern

La matinada del 24 de febrer del 2022, Rússia va llançar l’atac contra Ucraïna que sempre havia negat que volgués emprendre i que, eufemísticament, va denominar “operació militar especial”. Des d’aleshores, la xifra de civils morts confirmats per les Nacions Unides ha superat els 8.000, mentre que un any de conflicte també ha causat 13.287 ferits entre la població no militar, així com vuit milions de refugiats. “Les nostres dades són només la punta de l’iceberg en una guerra amb un cost en els civils que és insuportable”, va destacar l’alt comissariat de l’ONU per als Drets Humans, Volker Türk.

La seua oficina, que fa un seguiment de les víctimes civils des de l’inici de la invasió russa, va publicar aquesta setmana un informe en el qual va subratllar que almenys 487 dels civils morts i 954 dels ferits eren nens i nenes i un 40% de les víctimes (morts i ferits) dels quals es coneix el sexe van ser dones. I si el nombre de civils afectats és esborronador, també és devastador el que fa referència a militars. Així, mentre unes fonts parlen d’uns 180.000 soldats russos morts o ferits i 100.000 militars ucraïnesos, altres informacions augmenten les xifres fins a arribar a les 150.000 baixes en cada bàndol i per demostrar la seua transcendència, comparen les registrades per l’exèrcit de Putin a la guerra de l’Afganistan (1979-1989), quan la llavors Unió Soviètica va perdre només 15.000 soldats.

A més del balanç de víctimes, que sempre és el més terrible d’una guerra, la invasió està deixant cada vegada més en evidència la divisió internacional entre els que estan al costat del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i els que es decanten per manifestar la seua connivència amb el de Rússia, Vladímir Putin. Aquest últim només pot lluir el suport infrangible d’algun dels seus socis tradicionals, com la veïna Bielorússia, Síria o l’Iran, mentre que la Xina fa temptatives però no aclareix al 100% la seua postura, encara que d’una forma molt diplomàtica. Per la seua part, Zelenski està veient com pràcticament tot Occident està al seu costat i no només de paraula, sinó amb l’enviament de material militar de tot tipus per fer front als devastadors atacs russos i amb sancions econòmiques contra els invasors.

La imatge més gràfica d’aquest suport va ser la recent visita del president dels Estats Units, Joe Biden, a la qual s’han afegit aquests dies altres líders de més països, com ahir mateix la del president espanyol, Pedro Sánchez. Qui també hi està intervenint és l’ONU, en què l’assemblea general ha de votar les pròximes hores una resolució apadrinada per la UE per demanar un cessament d’hostilitats a Ucraïna. Potser només són paraules, però la diplomàcia ha de redoblar esforços per posar fi a una barbàrie que encara pot tenir conseqüències més dramàtiques si és cert que Rússia està rearmant el seu temible arsenal nuclear.