L’esport de base és per disfrutar

L’esport de base està vivint el que segurament és el seu millor moment de la història a les comarques de Lleida, ja que els clubs van tancar l’any passat amb un total de 20.901 fitxes de menors de 19 anys, la xifra més alta dels últims setze anys. Aquest registre s’ha assolit només dos anys després que les restriccions per la irrupció de la covid provoquessin la interrupció de l’activitat, la qual cosa va comportar que baixés dràsticament el nombre de federats i es trenqués així amb la tendència a l’alça dels exercicis anteriors. La força de la recuperació posterior fins a arribar a cotes que superen les anteriors a la pandèmia és la millor prova de la bona salut de què gaudeix l’esport de promoció.

Com passa amb les categories professionals, el futbol segueix sent el rei, amb una substancial diferència amb la resta. Ara bé, la majoria també estan ampliant la base, i també s’ha de destacar que el nombre de fitxes dels clubs femenins s’ha duplicat durant els últims tres lustres, tot i que encara està lluny del masculí, que compta amb el doble. Aquesta fortalesa ha de servir precisament per abordar algunes qüestions negatives de les quals alerten professionals que coneixen de primera mà aquest sector.

Una és que falten instal·lacions. És habitual que els responsables de les diferents administracions afirmin que cuidar l’esport de base és primordial, però el cert és que per fer-ho es necessiten recintes on poder practicar-lo. I Lleida ciutat és un clar exemple que són necessaris més equipaments, ja que la falta d’hores per poder entrenar-se als pavellons o als camps de futbol municipals fa que diversos clubs no puguin crear més equips malgrat que tinguin prou demanda.

I a aquest fet, s’hi ha de sumar dèficits històrics que afecten la pràctica de diferents disciplines esportives, com la manca d’un espai cobert per a l’atletisme o el mal estat del velòdrom del Camp d’Esports. Un altre element sobre el qual adverteixen els professionals és que cada vegada hi ha més pressió per guanyar. És a dir, que es trasllada el model de l’esport d’elit a la base, quan l’objectiu primordial en aquestes edats ha de ser la formació i, sobretot, passar-s’ho bé.

A més, tampoc s’ha de perdre de vista que fer sobreesforços de forma repetida quan el cos es troba en ple creixement pot tenir a la llarga conseqüències negatives. En aquest apartat també cal sumar l’actitud de part de pares convençuts que els seus fills són potencials Leo Messi, Pau Gasol o Alexia Putellas, per posar tres exemples, i són molt exigents amb ells, o bé amb els tècnics perquè juguin sempre. I un tercer aspecte és el fet que hi ha clubs que inscriuen un nombre excessiu de nens i nenes en esports d’equip perquè així obtenen més ingressos, però això redueix les oportunitats que tots puguin jugar en els partits.