Modernitzar els regs per obligació

Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més acusats pel que fa a la calor i a la sequera. La temperatura mitjana porta anys en ascens a tot el planeta, i Lleida i Catalunya no són una excepció, malgrat que esporàdicament hi pugui haver alguna onada de fred, com ha succeït aquest hivern, mentre que les precipitacions segueixen la tendència inversa. Fa uns dies ja alertàvem en aquesta mateixa secció de la necessitat d’evitar el malbaratament d’aigua; aquest diumenge, el director general de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, va anar més enllà i va qualificar la situació actual de “crítica”, alertant que Catalunya porta més de tres anys amb pluges per sota dels registres normals, concretament des del temporal Glòria del gener del 2020.

Les reserves als pantans estan sota mínims i l’ACA preveu que a finals d’any hi pot haver restriccions en el subministrament d’aigua de boca a Barcelona, la seua àrea metropolitana i altres localitats si no plou més durant la primavera i la tardor. La situació a Lleida no és precisament gaire més encoratjadora i si no millora en les properes setmanes la campanya de reg que està a punt de començar pot veure’s seriosament afectada. El Canal d’Aragó i Catalunya ja ha aprovat restriccions per iniciar-la, aquest dijous.

Mentrestant, el de l’Urgell no ha pres de moment una mesura similar, a l’espera de si en els propers dies hi ha precipitacions que ajuden a incrementar les molt pobres reserves d’aigua del pantà de Rialb i del d’Oliana, dels quals es proveeix. No obstant, nombrosos agricultors ja han optat de forma preventiva per sembrar cereals d’hivern –blat i ordi– a les seues finques en detriment del panís, a causa que la temporada de reg dels primers acaba al maig, mentre que la del panís comença llavors i es prolonga durant tot l’estiu. D’aquesta manera, més del 50% de la superfície conreada s’ha destinat aquest any a blat o ordi.

Més val prevenir que curar, i per això també cal accelerar al màxim els projectes de modernització per substituir el reg a manta per altres de més eficients, com per aspersió o degoteig.Fa anys que el Canal d’Urgell, que és el principal de les comarques de Lleida, planteja l’execució d’actuacions en aquest sentit, però a l’hora de la veritat no les ha acabat de portar a la pràctica. Ara, aquesta i totes les comunitats de regants es veuran obligades de forma ineludible a fer-ho, perquè tot apunta que la combinació d’onades de calor amb períodes sense pluja seran cada vegada més freqüents en el futur. Això convertirà en indispensables tots els mecanismes que permetin estalviar part de l’aigua que consumeix la producció agrària i ramadera.

I, lògicament, l’administració també haurà de col·laborar a l’hora de finançar aquestes inversions per preservar un sector que és bàsic per al país.