Màfies de la marihuana, un problema a l'alça

Les operacions policials motivades pel cultiu i tràfic de marihuana a Lleida se centraven fins fa pocs anys en plantacions que eren descobertes enmig d’altres cultius o en zones boscoses durant el període previ a la recol·lecció. Aquesta situació ha canviat i d’un temps ençà s’han ampliat tant pel que fa al nombre com a l’amplitud, i a més s’han estès a tot l’any, perquè a les plantacions exteriors s’hi n’han sumat d’altres a l’interior d’edificis. La que van portar a terme ahir els Mossos d’Esquadra és una mostra d’aquesta nova realitat, en la que potser és la batuda més gran de la història a Ponent, amb escorcolls en quinze llocs diferents, diversos a Lleida ciutat i altres en localitats com Tàrrega, Artesa de Lleida o Verdú, que es van saldar amb un total de vint detinguts i el decomís de 5.000 plantes i diners en metàl·lic.

Fa poc més de dos mesos, a mitjans de desembre, hi va haver una altra operació amb sis arrestats a Lleida, Bellvís, Sidamon i Benavent de Segrià. Al setembre, Mossos i Guàrdia Civil van desarticular un càrtel que produïa marihuana en una gran nau a les Borges. I el mateix mes, la Guàrdia Civil també va detenir dos persones que feien el mateix a Torre-serona i que formaven part d’un grup criminal que actuava a tot Catalunya.

Cal felicitar les forces de seguretat, en el cas d’ahir els Mossos, per desmantellar organitzacions dedicades a la producció i al tràfic de marihuana. Però alhora cal constatar l’augment d’aquestes activitats il·legals arran de la implantació a Catalunya i a Lleida de màfies, algunes de les quals integrades per persones originàries de països de l’est d’Europa com Albània. Alguns factors que expliquen aquest fenomen és que aprofiten l’existència d’un territori ampli i poc poblat, l’elevada rendibilitat econòmica i que el càstig penal és baix en comparació amb altres delictes contra la salut pública. Està clar que per als seus capitostos els beneficis són molt més grans que els riscos, per la qual cosa els cossos policials tenen molta feina al davant.

Una societat medicalitzada

La despesa en medicaments receptats que finança Salut va superar per primera vegada els 100 milions d’euros l’any passat a Lleida i manté una tendència a l’alça molt moderada però constant. Una causa és el progressiu envelliment de la població i una altra, l’increment de les receptes d’ansiolítics i antidepressius. És cert que la sanitat dedica ara una atenció més significativa al benestar emocional que fa uns anys, però aquest segon element és un símptoma que a la vida quotidiana hi ha qüestions que perjudiquen la nostra salut mental.