Un acte de justícia i de dignitat

És un monument d’una bellesa singular. De fet, la Seu Vella aspira a ser Patrimoni de la Humanitat, però l’antiga catedral de Lleida també ha estat escenari d’atrocitats des que Felip V la va tancar al culte per convertir-la en una caserna militar. Menys coneguda és la seua etapa com a camp de concentració després que les tropes franquistes entressin a Lleida el 3 d’abril del 1938, un any abans que acabés la Guerra Civil.

L’historiador Gerard Pamplona ha documentat les deplorables condicions en les quals van viure entre els seus nobles murs 7.000 republicans represaliats. Alguns eren il·lustres, com el poeta i gran expert en l’obra de Picasso Josep Palau i Fabre. El fred i la humitat se’ls calaven als ossos i els polls i les xinxes se’ls menjaven vius.

Però el pitjor eren les matinades, quan els despertaven els trets que acabarien amb la vida d’algun company al peu de les muralles. No és estrany que quan a alguns presoners els van oferir la possibilitat de commutar pena a canvi de fer treballs forçats, ni ho dubtessin. Va ser el cas de Lluís Carré, de Vinaixa, un dels centenars de republicans que van construir el complex militar de Gardeny.

D’altres no ho van superar, com l’avi de Joan Pinyol, autor del llibre Avi, et treuré d’aquí. Joan Colom Solé va morir per les insalubres condicions higièniques del camp de concentració de la Seu Vella i va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Lleida, però anys més tard, sense comunicar-ho a la família, les restes van ser traslladades al Valle de los Caídos. Són només uns quants exemples de l’horror.

Feia molts anys que familiars dels represaliats demanaven que la Seu Vella no donés l’esquena als qui la van patir com a camp de concentració. Ahir, per fi, es va inaugurar la font escultòrica Sequera en record d’aquestes 7.000 persones. Per a la portaveu de la Plataforma Memorial Seu Vella, Magda Ballester, “s’ha recuperat una part de la memòria col·lectiva”, per la qual cosa “s’avança cap al futur”.

És important donar a conèixer l’existència “d’aquestes barbaritats” per evitar que es tornin a produir. L’alcalde, Miquel Pueyo, va subratllar que recuperar els noms i els fets “no és una qüestió de revenja, és una qüestió de dignitat, de justícia i de respecte per a les víctimes”.Una obra molt necessàriaL’estació d’autobusos de Lleida costarà 41 milions d’euros i es licitarà “en les properes setmanes”, segons el conseller de Territori, Juli Fernàndez. Sens dubte una bona notícia per a la capital del Segrià i la seua àrea d’influència.

Encara que s’arregli l’actual baixador, deixa molt a desitjar com a carta de presentació de la ciutat als viatgers que arriben amb autobús.