8 de març per continuar avançant en la igualtat

Diferents informes publicats per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) mostren clarament que les dones estan per sota dels homes en tots els indicadors de desenvolupament. Així doncs, les desigualtats de gènere s’observen en el fet que les dones formen gairebé dos terços dels analfabets del món i es parla de feminització de la pobresa perquè la majoria de pobres són dones; elles tenen també menys accés que els homes als serveis socials bàsics, a més d’11 punts percentuals més de probabilitat de morir de fam. D’altra banda, la bretxa salarial continua sent majúscula i elles guanyen menys diners que ells per la mateixa feina i, encara que tinguin la mateixa educació o estudis, aconsegueixen llocs de treball de menor jerarquia; existeixen trenta-nou estats en els quals els fills homes tenen drets d’herència preferent sobre les filles (a Espanya la Constitució prima en l’herència de la Corona l’home sobre la dona) i només el 2 per cent de la terra del planeta pertany al sexe femení, mentre que el 98 per cent és dels homes.

En trenta països es continua realitzant la mutilació genital femenina i hi ha almenys dos-cents milions de dones operades d’aquesta barbaritat que les priva del plaer sexual. Podem seguir amb el fet que dos terços de les víctimes de tràfic de persones són dones i elles representen la gran majoria de les víctimes d’explotació sexual, moltes encara nenes. Per no parlar dels matrimonis infantils forçats i que en molts països encara hi ha codis legals que obliguen la dona a obeir l’espòs.

I si al món occidental i democràtic moltes d’aquestes aberracions ja estan superades, no passa el mateix amb la violència masclista, ja que nàixer dona suposa un perill en qualsevol lloc del món, i com a exemple només cal sumar les dones mortes en mans de parelles, exparelles o desconeguts a Espanya en el que portem d’any, així com les denúncies per violacions o maltractaments. En definitiva, que els actes del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores i dels drets femenins en general, continuen sent necessaris, aquí i arreu del món. Llàstima que en una data en la qual tots els partits polítics i agents socials haurien d’estar units per anar fent passos a favor de la igualtat real, s’hagi vist al Congrés dels Diputats una clara disputa entre els dos socis del Govern espanyol per la reforma de la llei del només sí és sí.

Les lleis són indispensables perquè les justes demandes d’equitat arribin al carrer i els jutges puguin aplicar-les sense biaix ideològic. És evident que tot canvi de norma requereix un temps d’adaptació, com va succeir amb el divorci, l’avortament o la paritat a les llistes electorals, i és una pena que dos partits progressistes com PSOE i Podem no hagin sabut o volgut anar de la mà en una llei tan important.