Any Oró, pols d'estrelles

Amb motiu del centenari del seu naixement, ahir es va inaugurar a Lleida l’Any Oró, una sèrie d’actes en reconeixement del científic més prestigiós que mai hagi tingut Ponent. La difusió del seu llegat era una assignatura pendent de la ciutat. Oró va nàixer al barri de la Bordeta, just a sobre de la fleca que tenien els seus pares en aquest popular barri i va passar la infància i joventut com un lleidatà més.

La Guerra Civil va obligar la família a refugiar-se a Alcanó i després d’acabar la contesa el Joan va seguir els seus estudis a la capital del Segrià fins que va optar per estudiar Químiques a Barcelona per poder així endinsar-se i adquirir coneixements de la seua veritable passió, la química de la vida, és a dir, la bioquímica, especialitat que no s’impartia aquells anys ni a la capital catalana ni a l’Estat espanyol. Ja casat i després de tornar temporalment a Lleida, va emprendre el somni americà el 1951, a la Universitat de Houston, en la qual es va doctorar en Bioquímica quatre anys després. Més tard, va passar a ser professor titular d’aquesta prestigiosa universitat de Texas i Joan Oró va fer la seua primera gran aportació a la ciència mostrant que l’adenina (un compost químic que les cèl·lules utilitzen per elaborar elements bàsics de l’ADN i ARN) en grans quantitats podia ser sintetitzada a partir de la polimerització d’amoni amb cinc molècules de cianur d’hidrogen (HCN) en dissolució aquosa, la qual cosa té implicacions en el debat sobre l’origen de vida a la Terra.

L’origen de l’univers i la configuració de la vida al nostre planeta va ser la veritable raó de la seua existència professional i la recerca d’aquest principi va marcar tota la seua trajectòria. La seua filla va dir ahir en la presentació dels actes que marcarà aquest any de reconeixement una de les seues frases més cèlebres, “som pols d’estrelles”, ja que la seua hipòtesi sobre aquest principi era que devem la nostra existència a una col·lisió de cometes amb la Terra, que haurien augmentat la quantitat de compostos de carboni i d’aigua provocant la síntesi de les molècules que amb el temps es transformarien en la vida, tal com la coneixem. En aquells anys, 1963, li va arribar també una oferta de la NASA per estudiar la matèria orgànica que el projecte Apollo recolliria a la Lluna i que poc després va constatar el que molts científics ja havien predit, és a dir, la no-existència de vida en aquest satèl·lit del nostre planeta.

Experiment que després repetiria a Mart amb el mateix resultat inicial. Oró va tornar a Catalunya el 1980 i va arribar a ser diputat del Parlament, però els pressupostos que el nostre país dedicava en aquell temps a la ciència eren irrisoris comparats amb els dels EUA i va retornar a la seua casa d’adopció, instal·lant-se definitivament a Catalunya quan es va jubilar el 1994. Difondre el seu llegat és una obligació i un acte de justícia per al científic més prestigiós nascut a Lleida.