Increment de morts a les carreteres

Les xifres esgarrifoses de morts a les carreteres que teníem en dècades passades (com a exemple citarem l’any 1998, en què van morir a les vies espanyoles 4.000 persones) gràcies a la construcció o millora d’autopistes i autovies es van reduir en un 70 per cent en vint anys, tancant el 2017 amb 1.300, que continuen sent moltes persones amb noms, cognoms i famílies destrossades, però que demostren que una xarxa d’infraestructures millorada i la penalització de les conductes incíviques o de distraccions al volant aconsegueixen un descens notable de tragèdies. El carnet per punts, l’enduriment del Codi Penal i les moltes campanyes de sensibilització van fer la resta i abans de la pandèmia s’havia arribat a un punt d’estabilització de la xifra de víctimes. Després dels dos anys de diferents mesures de confinament i de restriccions de la mobilitat, la carretera torna a tenir indicadors d’alarma que convé aturar com més aviat millor.

D’una banda, Generalitat i Estat projecten implantar un tercer carril per facilitar els avançaments en més de 192 quilòmetres de les carreteres de Lleida i de la seua àrea de trànsit habitual. Aquest model, conegut com 2+1, té per objectiu augmentar la seguretat viària, evitar xocs frontals i reduir els accidents mortals. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, va presentar dimecres aquesta estratègia, que s’aplicarà fins al 2030 en 400 quilòmetres de carreteres catalanes i suposarà una inversió de més de 660 milions d’euros.

Sens dubte és un pas important, però en calen molts d’altres i per això els Mossos ja han iniciat des de fa dos setmanes xarrades treballadors de bonÀrea després que al gener morissin dos joves de Guissona en sengles accidents in itinere, és a dir, en els desplaçaments al lloc de treball. Aquesta campanya s’estendrà a totes les grans firmes de Lleida, ja que precisament els recorreguts que més coneixem són altament perillosos perquè provoquen la nostra relaxació al volant. D’altra banda, per diumenge està convocada una concentració de veïns de Castellserà i d’altres municipis de la carretera de Balaguer a Tàrrega, amb encreuaments molt perillosos sense rotondes, per exigir a l’administració aquests vials.

Les xifres d’aquest any, set morts ja i només estem al març, no permeten abaixar la guàrdia.Reg i futurLa cada vegada més evident escassetat dels recursos hídrics obliga el Canal d’Urgell a agilitzar al màxim la modernització de regs, però com bé van assenyalar la consellera Teresa Jordà i el president d’aquesta comunitat, Amadeu Ros, aquest estalvi ha de servir per cobrir les necessitats del Segarra-Garrigues, no per a altres conques internes o de fora de Catalunya.