El camp, patrimoni a preservar

La pel·lícula Alcarràs, de Carla Simón, ha suposat per a les comarques de Lleida un bany d’autoestima i, alhora, una mostra de crua realitat perquè reflectia les dificultats al sector primari per sobreviure i amb un futur més que incert. Ahir aquest últim extrem va quedar reflectit amb les dades que aportàvem, ja que Ponent ha perdut més de 350 pagesos en només un any i va acabar el mes de febrer amb menys de 4.700 agricultors i ramaders cotitzadors al règim especial com a treballadors autònoms. Paral·lelament, mentre continua la tònica que les jubilacions superen les incorporacions de joves al camp, la superfície mitjana de les finques augmenta, amb un creixent interès tant de les empreses agroalimentàries com d’inversió per part de sectors aliens que es fixen en el camp per als seus negocis.

Aquesta tendència es justifica pel fet que calen negocis de més volum per aconseguir rendibilitat i l’agricultor d’antany, amb petites finques que tenien com a únic objectiu ser el motor econòmic familiar, ja està caient en l’oblit.Aquesta realitat que s’imposa a passos gegantescos i altres novetats, com el desplegament i la convivència de les renovables en explotacions agrícoles i les greus conseqüències de les plagues de conills al camp, entre moltes d’altres, s’han analitzat aquests dies a la Fira de Sant Josep de Mollerussa que va quedar clausurada ahir. El certamen, que ha arribat als 150 anys de vida, va recuperar en aquesta edició la brillantor dels anys previs a la pandèmia i va tornar a registrar xifres espectaculars, així com el beneplàcit de bona part dels participants. Així, durant els tres dies que va durar la mostra, el recinte firal, que aquest any ha ampliat la superfície, va rebre més de 140.000 visitants, mentre que els expositors van demostrar la seua fidelitat al certamen, ja que bona part acudeixen a Sant Josep des de fa més de deu anys, alhora que la meitat van manifestar haver vist complertes les expectatives.

Per la seua banda, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va lloar certàmens com el de Mollerussa pel seu efecte directe al sector primari i la seua resiliència en aquests temps de transformació, tant per encarar la situació abans citada d’abandó obligat del camp per falta de relleu generacional com per evitar els efectes de canvi climàtic. La realitat, doncs, és preocupant, per la qual cosa és necessari incidir en polítiques que tinguin com a principal objectiu preservar un sector bàsic per a l’economia lleidatana i imprescindible per proveir la resta de Catalunya, així com més enllà de les seues fronteres. Que la producció obtingui uns preus justos és per descomptat indispensable si no volem que totes les finques que tenim a pocs metres es converteixin en erms o parcs fotovoltaics.