El dret a la salut

Els alcaldes dels municipis d’Agramunt, Puigverd, Ossó de Sió, els Plans de Sió i Preixens, que engloben divuit nuclis de població, han iniciat una recollida de firmes per exigir al departament de Salut que cobreixi les places vacants de metges a l’Àrea Bàsica de Salut de la zona, ja que els veïns de disset d’aquestes poblacions, que paguen els impostos com qualsevol altre ciutadà, es veuen obligats a desplaçar-se fins a Agramunt per obtenir atenció presencial. Aquesta situació, que es repeteix en altres zones com l’ABS de Seròs que publiquem avui mateix, suposa un greuge per als afectats, en especial per als de més edat, ja que han de recórrer a familiars o coneguts per disfrutar d’aquest dret que, en teoria, és universal. S’ha de recordar que, en el cas de la Segarra, el departament de Salut es va comprometre el mes de desembre a buscar una solució que ha de passar per contractar més facultatius i, si cal, amb més retribució perquè s’estableixin en aquest tipus de municipis, allunyats de les capitals i dels centres de decisió.

Perquè no comptar amb aquests serveis és sinònim de despoblació, problemàtica que avança a passos gegantescos i a la qual s’ha de posar fre amb urgència. En un poble és bàsic disposar d’atenció mèdica i educativa, és a dir, escoles, i, en zones deprimides i amb pocs habitants, les administracions han de redoblar els esforços perquè això sigui possible. Només així es podrà mantenir l’actual població i atreure nous veïns que, amb unes comunicacions tant viàries com tecnològiques adequades, vegin en el món rural l’espai idoni per establir-se i llaurar el seu futur.Esperpent al CongrésLa paraula esperpento, en castellà, segons el Diccionari de la Reial Acadèmia, és el “gènere literari creat per Ramón del Valle-Inclán en el qual es deforma sistemàticament la realitat recarregant els seus trets grotescos i absurds”.

Es tracta d’una definició ideal per descriure el que passa des d’ahir al Congrés dels Diputats, quan va començar el debat de la, sens dubte inviable, moció de censura plantejada per la ultradreta de Vox i que presenta com a candidat el veterà economista i exdirigent del Partit Comunista Espanyol Ramón Tamames, de 89 anys. Un autèntic exemple d’oxímoron que demostra que, en massa ocasions, la realitat supera la ficció. Quan acabi la funció, conclouran dos dies de debats totalment infructuosos i segurament innecessaris que hauran “robat” el temps que els nostres representants sobirans haurien de destinar a resoldre els problemes de la ciutadania, que són molts i de diferent índole.

És del tot injustificable i intolerable que tan sovint s’oblidin de quina és la seua funció.