El fracàs de la moció de censura

La moció de censura presentada per Vox, com ja estava més que previst, no va prosperar i ha servit més com a inici de campanya electoral de les formacions que per al que la llei preveu sobre aquest instrument polític. De fet, l’artifici propagandístic esgrimit per Vox podria considerar-se fins i tot anticonstitucional, perquè les mocions s’han de basar en dos preceptes: enderrocar un president del govern per casos de corrupció, qualsevol altre supòsit polític greu (com la de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy que va portar el líder del PSOE a la Moncloa) o perquè un candidat, encara que no tingui per endavant prou vots per garantir-se el relleu al capdavant de l’executiu, pugui presentar un programa alternatiu en temps de crisi (la moció de Felipe González contra Aldolfo Suárez el 1980, que no va guanyar). La de Ramón Tamames no compleix cap d’aquests requisits, ni tenia prou vots ni s’ha presentat cap alternativa de govern.

Però, premisses al marge, les dos jornades de debat no han complert les expectatives que la ultradreta preveia. D’una banda, el vell professor comunista es va mostrar caduc, tant en les formes com en el fons, i el discurs va fer enrogir els seus antics companys en la lluita antifranquista i, per acabar-ho d’adobar, tampoc va tenir la vehemència que els seus actuals companys de partit haurien volgut. Fiasco en tota regla.

En canvi, aquesta pantomima de moció ha servit per cohesionar un govern que fa quinze dies semblava gairebé trencat després de les baralles per la llei del només sí és sí. Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, a la qual el president va donar protagonisme, és de suposar que per desgastar Podem, són els grans vencedors de la moció, i més quan els principals problemes de l’Estat espanyol recents: el procés, la pandèmia i la crisi energètica ja no són temes candents i les previsions de creixement van ser millorades ahir mateix pels indicadors i experts. Pel que fa al principal partit de l’oposició, el PP, va escollir l’estratègia de l’abstenció, tant en les votacions com en l’absència del seu líder del debat.

Desconeixem si a la llarga aquesta actitud li sortirà bé, perquè és evident que Núñez Feijóo necessitaria Vox per arribar a La Moncloa en cas de sumar, però aquest dimarts i dimecres, la incompareixença del líder popular no ha sumat per al seu projecte.

Mesures antisequera

La Generalitat ha de ser rigorosa a l’assenyalar el sector primari, agricultura i ramaderia, com a primer consumidor d’aigua perquè també és el primer productor d’aliments, especialment a Lleida. L’estalvi d’aigua és necessari, és evident, però cada conca té necessitats diferents de considerar.