Per una gestió rigorosa de l’ocupació pública

L’ocupació pública està guanyant pes en el mercat laboral de Lleida. Així ho constaten les dades sobre els nous assalariats l’últim any, ja que més d’un de cada tres han trobat feina en diferents administracions. Concretament, són 1.128 d’un total de 2.894, la qual cosa representa el 35%.

La majoria d’aquests nous treballadors públics, una mica més de vuit-cents, són de la Generalitat; prop de dos-cents, de l’administració local, i una seixantena, de l’estatal. El percentatge dels assalariats que depenen de les administracions (28.023) en relació amb el seu número total (151.678) és del 18,4%, bastant per sobre de la mitjana de tot Catalunya, que és del voltant de l’11%. L’increment del nombre d’empleats públics no sol tenir bona premsa entre part de la població –malgrat que cada vegada hi ha més aspirants a ocupar un d’aquests llocs–, però d’entrada no és dolent.

Si volem més personal sanitari, més policies o més docents, això obliga que hi hagi més funcionaris o un altre tipus de figures similars, com el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut o el laboral indefinit d’ens que depenen de l’administració. Ara bé, els que dirigeixen aquestes institucions haurien d’evitar que hi hagi duplicitats tant dins de la seua com amb les altres, garantir que tots els llocs de treball tenen funcions efectives i vetllar perquè realment es compleixin les premisses d’igualtat, capacitat i mèrit per accedir a una plaça de funcionari. També caldria analitzar qüestions com per què no hi ha mesures efectives que fomentin la productivitat d’aquests empleats, sinó més aviat el contrari, ja que, per exemple, no té sentit que algunes administracions estiguin pagant un complement de productivitat sols per anar a treballar, de forma que el rep igual tant el que ho fa bé com el que ho fa malament.

Més que posar el focus en el nombre de treballadors, cal posar-lo en la necessitat que hi hagi una gestió rigorosa dels diners públics i que les places es cobreixin assegurant la igualtat d’oportunitats per a tothom.El català a la justíciaL’administració de justícia és un dels àmbits en els quals l’ús del català és més minoritari. Segons les últimes dades de la conselleria de Justícia, només un 12,4% de les demandes presentades a Lleida van ser en aquesta llengua, i l’índex a nivell de Catalunya encara és pitjor, del 6,2%. Per això és necessari denunciar que a hores d’ara encara hi hagi actituds obstruccionistes com la d’un secretari judicial de Cervera que ha ordenat traduir al castellà un escrit en català, quan el mateix Estatut estableix que cap jutjat pot impedir fer els tràmits en aquesta llengua oficial.