El món rural a debat

Habitatge, desenvolupament rural, noves aliances territorials i bones pràctiques sobre serveis bàsics i de proximitat seran els eixos del primer Congrés Català de Repoblament, que se celebrarà entre avui i demà a la Llotja de Lleida. En aquestes jornades, més de trenta ponents debatran sobre projectes contra la despoblació. El congrés ja compta amb gairebé 300 inscrits, entre càrrecs electes i tècnics municipals, i té com a objectiu posar sobre la taula projectes per afrontar el repte demogràfic i poder prendre’ls com a model.

Entre les propostes que es presentaran a les diferents taules redones que s’han programat es troben les estratègies d’habitatge de Maldà i del Consell Comarcal de l’Urgell, així com els escorxadors mòbils del projecte BCN Smart Rural, entre molts d’altres. Compartim amb el president de la Diputació, Joan Talarn, que el congrés “és un esdeveniment de país”, així com el convenciment que no existeix una vareta màgica que faci tornar les persones als pobles. Arrelar projectes de vida al territori és producte d’un conjunt de polítiques i decisions transversals que impliquen totes les administracions, però està clar que els ajuntaments han de tenir a la seua disposició instruments econòmics i estructurals per assolir aquesta finalitat.

En primer lloc, els serveis sanitaris han de millorar. No és acceptable les queixes que dia sí i un altre també rebem dels nostres lectors, que han d’esperar més d’un mes per ser atesos pels seus metges de família. Els ambulatoris rurals també han d’aconseguir, sobretot a les comarques de muntanya, un assentament al territori que permeti aquesta personalització i coneixement dels pacients que es va perdre amb l’èxode dels metges als CAP.

Quant a l’educació, ja llegíem diumenge en l’ampli reportatge d’aquest diari que falten mitjans de l’escola rural, encara que ofereixen una educació de qualitat. Per no parlar de les carreteres i mitjans de transport. Que un lleidatà tardi menys a anar a Madrid en AVE que a Barcelona per la línia de la costa o de Manresa indica el llarg camí que encara tenim al davant per reequilibrar el territori.

El turisme sens dubte és un gran fonament que crea ocupació, i, per tant, habitants, però no pot ser l’única via de progrés, perquè el sector primari és bàsic i no ha de descuidar-se i menys fiar el seu futur a les grans empreses. La gestió dels boscos, abandonada a mesura que s’ha perdut l’explotació tradicional de canals i pastures, és un altre element a considerar, igual que el teixit empresarial de petites i mitjanes empreses, que complementen l’economia de petits i grans municipis. En definitiva, un congrés vital per a Lleida, Pirineu i Aran, en el qual tots estem implicats, i a tots ens competeix posar el nostre gra de sorra perquè tinguem un futur garantit.