Reforma de les pensions

Una àmplia majoria del Congrés va convalidar ahir el reial decret llei de mesures urgents per a l’ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l’establiment d’un nou marc de sostenibilitat d’aquest sistema públic. Aquesta és la segona reforma d’aquestes prestacions que emprèn el Govern de coalició, que posa punt final a la impulsada pel de Mariano Rajoy el 2013. La iniciativa suposa un canvi de paradigma que permet abordar el repte demogràfic a través d’un conjunt de mesures que ha de garantir la suficiència del sistema, una cosa fonamental per als presents i futurs jubilats.

La mesura, ja en vigor des del passat 16 de març i que serà tramitada pel procediment d’urgència com a projecte de llei, va rebre el suport de 179 diputats de PSOE i Podem i la majoria dels seus aliats parlamentaris, com ERC, PDeCAT, PNB, Més País o Compromís. Els 104 no van ser bàsicament de la dreta de PP i Cs, mentre que Vox es va abstenir, igual que Junts i HB Bildu. CUP i BNG també hi van votar negativament.

La nova norma ja comptava amb l’aval dels dos principals sindicats espanyols (UGT i CCOO) però no el de la patronal, que finalment es va despenjar. Les principals novetats són l’aplicació gradual del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que anirà des del 0,6% actual a l’1,2% el 2029, substituint el factor de sostenibilitat, aprovat sense consens el 2013. També s’inclou la cotització per períodes de pràctiques, siguin remunerades o no, i en el marc de la millora del sistema de pensions s’inclou la nova cotització per ingressos reals per a autònoms.

Segurament es podrien posar peròs tant a l’edat de jubilació, cada vegada més tardana si comparem amb altres països europeus, com a les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses, però el que és realment fonamental, el seu futur, ha de garantir-se i això és el més important per a milions de treballadors, els que estan en actiu, els que ja són pensionistes i els que estudien per incorporar-se al món laboral.

La condemna de Laura Borràs

El TSJC ha condemnat la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació per fraccionar contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, encara que la mateixa sentència inclou una petició d’indult parcial per veure desproporcionada la pena sol·licitada per la Fiscalia, la qual cosa evitaria la seua entrada a la presó. A partir d’ara, Borràs ha de portar el seu legítim recurs de defensa a l’àmbit particular i fer un pas al costat en la política del Parlament per no perjudicar ni el seu partit, Junts, ni la Cambra Catalana.