SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Els eixos viaris de les comarques de Lleida sempre han estat una de les principals reivindicacions a l’agenda ciutadana i política de Ponent i el Pirineu. El corredor principal, la connexió cap a Barcelona, va costar anys i moltes manifestacions perquè la conversió en autovia de l’N-II quedés acabada en el tram de la Panadella. La connexió amb la costa era una altra de les assignatures pendents que, amb l’adeu als peatges de l’AP-2, ha quedat parcialment aprovada, a l’espera de l’obertura del túnel del coll de Lilla i la millora de l’N-240 entre Lleida i les Borges.

La Val d’Aran i la Ribagorça tenen pendent l’N-230 entre Sopeira i el túnel de Vielha, tram amb una alta sinistralitat, que encara està en estudi, així com l’enllaç amb el Sobirà per la Bonaigua, tancat cada vegada que la neu creix a la vall. Terradets i Collegats van comportar un gran avenç per als Pallars, tot i que encara sense variants ni a Tremp ni a la Pobla. I podríem continuar amb l’N-260 i el tantes vegades promès nexe entre el Jussà i la Ribagorça per Perves.

Però al pla hi ha un eix vertebrador entre l’A-2 i la Noguera, que al seu torn és la porta a l’accés als Pallars. No és altre que la Lleida-Balaguer per la C-13, que porta dècades pendent: només els quatre quilòmetres entre Vilanova de la Barca i Térmens són autovia. Aquests dos municipis, juntament amb Alcoletge, Vallfogona i les capitals i consells del Segrià i la Noguera exigeixen quatre carrils.

La Lleida-Balaguer per Corbins va ser una gran notícia per als municipis pels quals discorre, però sens dubte convertir la C-13 en una via ràpida és ja inajornable i l’opinió de territori ha d’escoltar-se.Tàrrega i la solidaritatEl ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va anunciar ahir la pròxima construcció d’un nou Centre d’Acollida de Protecció Internacional a Tàrrega. Així, el ministeri va firmar un memoràndum amb l’ajuntament per posar-lo en marxa. El CAPI tindrà una capacitat de 200 places i s’aixecarà sobre 9.200 metres quadrats propietat de la Sareb, amb espais comuns, menjador i aules per a tallers i actes, així com una àrea esportiva dissenyada pel Comitè Olímpic Espanyol (COE).

El ministeri, a partir d’ara, podrà licitar el projecte el segon trimestre del 2023 i el centre entraria en funcionament el 2025. Solidaritat és una paraula molt utilitzada, però practicar-la requereix ja més que compromís i valors, i des d’aquest diari volem felicitar el consistori de Tàrrega i tots els seus habitants per la capacitat d’acollida mostrada amb els provinents d’Ucraïna, com ha fet Guissona i molts d’altres, per fer aquest pas tan transcendent.

tracking