El Pirineu, turisme i molt més

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va presentar ahir la candidatura de la Seu d’Urgell i Sort per acollir els Campionats del Món de Piragüisme ICF 2027. I ho va fer al Parc Olímpic del Segre de la capital de l’Alt Urgell, unes instal·lacions que són el millor exemple que, quan les infraestructures olímpiques es construeixen amb criteri i paràmetres integrats al territori, com es va fer amb Barcelona 92 i el Pirineu, són garantia d’èxit. L’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana, va recordar que la candidatura té moltes possibilitats de guanyar: “Un dels nostres rivals és París [l’altre és Cracòvia], que té més de dos milions d’habitants.

Entre Sort i la Seu no arribem a 15.000, però no ens arruguem.” I l’alcalde de Sort, Baldo Farré, va destacar: “Un dels nostres grans potencials és que es tracta d’una candidatura de tot el territori del Pirineu i uns campionats totalment sostenibles.” La seu d’aquestes proves es decidirà a Budapest el 29 d’abril i és evident que París, sent ja capital dels Jocs d’Estiu 2024, té també moltes possibilitats per les infraestructures que es podrien reutilitzar, però el que és realment destacable i que ja dona per vencedor el Pirineu és la visibilitat que en els últims anys han tingut les dos capitals, els campions i campiones que han forjat i les escoles que han creat. Aquest és un dels tresors que les comarques de muntanya han d’aprofitar al màxim: recursos naturals amb explotació sostenible. Precisament aquest equilibri i progrés són alguns dels eixos que també es van presentar ahir per afrontar el futur d’aquestes comarques que suposen el 30 per cent del territori de Catalunya, però en què només viu el 2% dels habitants.

El Pirineu ha de tenir serveis de primer nivell, com a baula principal perquè el món rural pugui subsistir. Carreteres, metges, internet, indústries, agricultura i ramaderia i una infinitat de components de la cultura del benestar que són fonamentals. Queda molt per fer, però el camí està marcat.

Turisme sí, però sense descuidar gens ni mica el sector primari, ni industrial o tecnològic.Dignitat restituïdaQuan el bàndol franquista va conquerir Lleida el 3 d’abril del 1938, va fer una purga de 284 funcionaris a l’ajuntament de Lleida amb arguments de tant pes com: “Llegeix tal o tal diari”, “no se’l veu gaire per missa”, “és amic de tal o tal”. La Paeria els va restituir ahir de l’oblit a què la dictadura els va condemnar. Són gestos de la memòria històrica que ens tornen a tots una dignitat col·lectiva perduda després del cop d’Estat i la Guerra Civil que van acabar amb la democràcia a Espanya durant més de 40 llargs anys.