Viure i morir en solitud

Un veí de Tàrrega de 83 anys es va treure la vida abans que una comitiva judicial el desnonés del seu habitatge, del qual no pagava el lloguer des de feia un any. La comitiva es va trobar el cadàver de l’home quan procedia a desallotjar-lo d’un pis situat al passatge Sant Jordi. Segons va poder saber aquest diari, el cos es trobava en avançat estat de descomposició, de manera que tot apunta que podria fer diverses setmanes que l’home era mort.

La comitiva judicial va entrar a l’habitatge acompanyat del propietari i amb el reforç de la Policia Local de la capital de l’Urgell. Segons fonts pròximes al cas, el propietari, a causa dels impagaments de les mensualitats des de feia aproximadament un any, va iniciar el procediment judicial per fer fora el seu inquilí. Malgrat haver rebut diverses notificacions i citacions del jutjat, l’inquilí no les va atendre en cap ocasió.

Arribat el dia en què havia de fer-se efectiu el desnonament, la comitiva judicial va accedir a l’habitatge amb les claus del propietari, de manera que no va caldre forçar la porta. Al marge de les consideracions legals del cas, que no ofereixen cap dubte, hem de centrar l’atenció en el factor humà d’aquesta mort. Cada vegada són més les persones que viuen soles i sense recursos i és una obligació que tenim com a societat prioritzar els serveis socials de tots els estaments perquè situacions com aquesta no es repeteixin.Josep Piqué

L’exministre d’Exteriors i Indústria Josep Piqué (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1955), exlíder del PP català durant l’etapa de l’Estatut i representant d’un catalanisme conservador, va morir dijous als 68 anys a l’hospital 12 de Octubre de Madrid, segons va informar la seua família en un comunicat en el qual destacaven la seua integritat personal, la seua fortalesa i el treball en la seua lluita per la vida.

Ideologies al marge, el que va ser un dels escuders de José María Aznar en l’època de pactes amb el nacionalisme català, va ser la cara més amable, centrista i intel·ligent que ha tingut mai el Partit Popular a Catalunya, i per això el líder actual del partit, Alberto Núñez Feijóo, l’havia fitxat per a l’equip econòmic de la renovada fundació del partit, Reformismo21, amb altres exministres d’Executius del PP com Fátima Báñez o Román Escolano. El difunt, que va ser també portaveu del Govern (1998 i 2000), ministre d’Indústria i Energia (1996 i 2000), Exteriors (2000 i 2002) i Ciència i Tecnologia (2000 i 2003), entenia com pocs que el seu partit mai no arribaria al poder a Catalunya si no respectava els seus signes d’identitat diferenciadors. Descansi en pau.