Un turisme cada vegada més diversificat

Unes dècades enrere, el turisme de Lleida basava tota la seua projecció en la neu i els complexos hivernals del Pirineu i Aran. Després va venir l’Ara Lleida, impulsat per la Diputació, que va catapultar el ràfting i totes les activitats de turisme actiu que van començar a omplir la Noguera Pallaresa de barques de plàstic que solcaven el riu. Els embassaments van introduir també aquesta activitat fluvial, antigament només laboral, amb els històrics raiers, que perduren encara, com vam veure ahir a Coll de Nargó, i tant la Ribagorçana com el Segre van aprofitar cada punt disponible per atreure turistes àvids de descendir barrancs o solcar aigües dolces amb caiac.

Mont-rebei, una de les perles més impressionants dels enclavaments de Lleida, va començar també a veure arribar barques de pesca o d’esbarjo a Canelles i a poc a poc no va quedar racó aquàtic de Lleida sense aprofitament turístic. L’esquí, cada vegada amb més estacions i quilòmetres de pistes, ofereix des de grans marques històriques com Baqueira, fins a algunes de mitjanes com Boí Taüll i altres de més familiars com Port del Comte, Espot, Port Ainé o Tavascan, i paral·lelament han anat guanyant pes activitats culturals o esportives alternatives. Algunes han existit sempre, com el ciclisme o el senderisme, però s’han creat rutes i millorat accessos i se’ls ha donat una nova dimensió, des d’Aigüestortes fins als recorreguts per les banquetes dels canals de Lleida.

Cases rurals, càmpings, hotels, pisos de lloguer i fins i tot caravanes han anat forjant un panorama turístic molt més diversificat que està convertint Lleida en una destinació de primer ordre i molt atractiu. Fins i tot el pla, amb el Fruiturisme, vins, olis, gastronomia o castells, està aconseguint projecció i visitants. En els últims 30 anys, tant el Pirineu i Aran com les comarques de Ponent han creat un potencial que cal saber aprofitar sense massificar-lo i, per descomptat, completar amb el sector primari i tecnològic, però que sens dubte ens situen avui en una posició avantatjosa per encarar el futur i els seus reptes, tant econòmics com de canvi climàtic.L’orgull de l’hoquei lleidatàSi hi ha una disciplina que s’ha erigit en estendard i exemple de la bona gestió en el panorama esportiu lleidatà, aquest és l’hoquei patins.

Amb modèstia, però sense renunciar a objectius ambiciosos, el Llista no només s’ha consolidat en l’OK Lliga, sinó que d’aquí a uns dies jugarà la cinquena Final Four europea a la recerca del quart títol. I ho farà a casa, com el 2018 i el 2019, quan va ser unànimement aplaudida la modèlica organització. I què dir de l’hoquei femení, amb el Vila-sana lluitant en la Champions i l’Alpicat competint en l’elit.