Santa Bàrbara i la pluja

Les diferències entre les conques internes de Catalunya i la de l’Ebre, de la qual depèn tot Lleida, excepte alguns municipis del Solsonès, són evidents. Per començar el Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes estan molt menys regulats que els rius de Lleida. És a dir, compten amb moltíssims menys embassaments, i, per contra, han de donar de beure a molta més gent perquè en depenen Barcelona i àrea metropolitana.

Una altra gran singularitat és que a Lleida es produeixen el 70% dels aliments de tot Catalunya, la qual cosa no és fútil. I és evident que el canvi climàtic ens afecta i afectarà a tots igual i que resulta palmari que cal iniciar una nova cultura de l’aigua que promogui l’estalvi i reutilització en totes els sectors, però no ha de servir perquè reduïm ni una hectàrea de les nostres produccions agroramaderes, perquè si l’autosuficiència alimentària de Cataluya amb prou feines arriba al 40%, sacrificar cultius i criances d’animals no seria sota cap concepte una bona solució, més aviat al contrari. I no és cert que només recordem santa Bàrbara quan plou –bé, en aquest cas quan no ho fa–, perquè els pagesos i ramaders de Lleida porten anys apostant pel reg per degoteig i aspersió, construint petites o grans basses per subministrar-se quan la necessiten i reclamant a les administracions ajuts per a la modernització.

Tampoc es pot generalitzar que els ajuntaments, dels quals depèn la gestió del subministrament de boca, hagin permès filtracions o envelliment de les conduccions, malversant el subministrament, ni tan sols que l’ACA hagi descuidat la xarxa pública. El problema és que en l’anterior episodi greu de sequera, el 2008, es van activar molts mecanismes perquè, davant d’una altra pertinaç escassetat, no haguéssim de patir tant, però no s’han dut a terme les inversions ni ajuts necessaris perquè avui siguin una realitat. Esperem que en aquesta ocasió, malgrat que plogui a bots i barrals a partir d’ara, no oblidem que la nova cultura de l’aigua cal acordar-la, pactar-la i consensuar-la precisament en períodes de bonança, no quan la set escanya.

‘No’ al referèndum

El Govern central, per boca de dos dels seus ministres, ha tornat a rebutjar qualsevol possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, activés el procés per assolir un acord de claredat que permeti fixar les condicions per realitzar una proposta de consulta.

Difícil panorama per a l’independentisme, totalment dividit aquí i amb el taxatiu no del PSOE a la resta d’Espanya.