Cuidar el cuidador

La radiografia que publicàvem ahir sobre la situació de les residències per a la tercera edat a la província de Lleida era més que aclaridora per saber com funciona i de què pateix aquest sector, un dels pilars de l’anomenada societat del benestar. En total existeixen 76 geriàtrics, tretze dels quals a la capital, amb gairebé 3.400 places per a residents, el 97% amb algun grau de dependència. Aquestes persones necessiten unes cures i una atenció especialitzades que, per desgràcia i en massa ocasions, no reben a causa de la falta de personal que, al seu torn, percep uns salaris molt poc conformes amb la vital tasca que exerceixen.

Els testimonis de treballadors del sector reflecteixen una precarietat molt preocupant, amb ràtios exagerades i condicions precàries, cosa que es tradueix que l’usuari no és atès com requereix. No és acceptable que professionals, no sempre amb la formació necessària, es facin càrrec de desenes de persones, amb situacions concretes com la que narra una auxiliar que havia de tenir cura de dotze usuaris (amb casos encara més exagerats), o que personal de l’àrea de neteja es vegi obligada a assumir tasques gerontològiques per falta de treballadors qualificats. En definitiva, una situació que s’ha de revertir tan aviat com sigui possible, tant pel bé dels usuaris, persones ara vulnerables que al llarg de la seua vida han contribuït a l’avenç de la societat, com dels treballadors que estan a càrrec seu, que tant van patir durant els mesos de la pandèmia i als quals hem d’agrair enormement el seu gran esforç en aquella tapa.

La Generalitat impulsa un nou model d’atenció a la tercera edat que, en teoria, és molt atractiu i interessant. Contempla el respecte a les preferències de cada resident, que puguin triar disposar d’una habitació individual, la implicació de la seua família i molts altres avantatges. Tanmateix, la falta de finançament fa que, de moment, es tracti només de bones intencions.

És, doncs, necessari fer un esforç per part de les administracions per cuidar un sector al qual pràcticament tothom, tard o d’hora, haurem de requerir els seus serveis.

Millor prevenir que apagar

El gran incendi que es va iniciar dissabte a Mequinensa i que va saltar al Baix Segre, arrasant al final 450 ha, hauria estat provocat per una línia elèctrica a la part aragonesa, en una àrea on es va produir un altre sinistre similar fa vint anys. És per això que alcaldes de la zona reclamen a l’administració que creï més tallafocs i a les companyies elèctriques que resolguin el problema que ocasionen línies molt carregades i amb falta de manteniment. Com sempre, la prevenció és la millor actuació.