El suïcidi, una xacra del segle XXI

El suïcidi es va convertir l’any 2008 en la primera causa de mort no natural a Espanya, després de sobrepassar els accidents de trànsit o les caigudes. El 2019, van ser 3.671 les persones que es van treure la vida, el 2020 –l’any que va començar la pandèmia de la covid– la xifra va ascendir a 3.941 i, el 2021, es van suïcidar 4.003 persones. Són dades esgarrifoses que, en el cas de la província de Lleida, van arribar als 36 casos aquell any.

Davant altres malalties, que són menys letals per la millora dels tractaments o la prevenció, o les morts a la carretera, que també s’han reduït considerablement els últims anys, el suïcidi continua amb un creixement gradual que fins ara no s’ha sabut o no s’ha pogut aturar. I és possible que les xifres oficials no reflecteixin per complet el problema, ja que encara segueix considerant-se, en molts casos, un tabú el fet de parlar d’aquest tipus de mort. Per intentar posar fre a aquesta dramàtica situació, el Govern posarà en marxa permisos d’acompanyament a persones en risc de suïcidi, mesura que es recull en una proposició no de llei de Més País, el partit d’Íñigo Errejón, que va aprovar el Congrés el passat 23 de febrer.

El Govern analitzarà amb la patronal i els sindicats aquest nou tipus de permís laboral perquè les persones “en situacions puntuals de risc imminent de suïcidi” puguin ser “acompanyades i cuidades”. Segons la proposta parlamentària, duraria quinze dies com a màxim i no implicaria minva en el salari per a l’acompanyant. Segons fonts de Més País, l’evidència demostra que l’acompanyament estret per part de persones del seu entorn és una de les eines més importants per ajudar les persones en risc de suïcidi, per la qual cosa és necessari implementar mesures com l’ara acordada per frenar la tendència.

En aquest sentit, es pot afegir que és especialment preocupant l’increment del nombre de joves que s’han tret la vida, d’entre els quals destaquen els adolescents d’entre 10 i 14 anys: una forquilla d’edat en la qual el suïcidi va créixer un 134% l’any de la pandèmia.I és que els efectes sobre la salut mental dels llargs mesos que vam conviure amb el virus letal en el seu màxim apogeu són perfectament evidents encara i és necessari implementar totes les mesures necessàries per intentar revertir una situació tan preocupant com aquesta. Entre els principals factors que van influir en l’augment d’aquest tipus de malalties psicològiques destaquen la solitud, la por del contagi o de la mort, el dol per haver perdut un ésser estimat i les preocupacions econòmiques. Les limitacions a l’hora de rebre tractament adequat van aguditzar la situació, per la qual cosa, com dèiem, és una urgència absoluta redoblar els esforços per intentar canviar aquest panorama ombrívol.