Nova cultura de l’aigua

La junta de govern del Canal d’Urgell va prendre dijous una decisió històrica a l’acordar el tancament del canal el 25 d’abril, només quatre setmanes després d’obrir la campanya de regs, per tenir reserves d’aigua garantides per als proveïments i la supervivència dels fruiters. A partir del tancament, que afecta només el canal principal, tots els cultius deixaran de regar i quedarà “absolutament restringit qualsevol reg en altres cultius” que no siguin fruiters (la collita dels quals aquest any també es perdrà si no plou). El canal reobrirà “periòdicament” per a consum urbà i fruiters en dates encara per decidir, segons va avançar el director general de l’Urgell, Xavier Díaz.

La falta de pluges i el final prematur del desglaç han deixat els pantans d’Oliana i Rialb (que regula l’aigua del Segre) sota mínims, i ahir estaven al 13% de la seua capacitat, amb 64 hectòmetres. D’aquests, es considera que 15 són inservibles i 35 han de reservar-se per als proveïments. Díaz va assenyalar que calculen que dimarts que ve les reserves hauran caigut per sota de 60 hectòmetres, de manera que “hem de ser garantistes i actuar amb responsabilitat” parant el regadiu abans d’esgotar les reserves.

Fins dimarts, el Canal d’Urgell requerirà als regants prioritzar fruiters, i als proveïments i altres usos, que omplin pantans i dipòsits. Díaz va fer una crida als ajuntaments perquè extremin l’estalvi d’aigua i apliquin “restriccions de sentit comú” com deixar de regar jardins comunitaris per evitar problemes durant els tancaments. Si en les properes setmanes plou, les previsions podrien variar.

En canvi, el canal auxiliar de l’Urgell, del qual reguen unes 18.000 hectàrees, té aigua (de la Noguera Pallaresa) assegurada fins al setembre. El president del canal, Amadeu Ros, va recordar que demanaran a la CHE la declaració de l’estat d’excepcionalitat per sequera i que el dia 26, l’endemà del tancament del principal, es reuneix la junta de govern de la Confederació i avalarà previsiblement les decisions de l’Urgell. La situació del Segre és la més greu, perquè la Pallaresa i la Ribagorçana tenen més reserves, i hi hem de sumar l’evident retard de modernització del Canal d’Urgell, que ja per la crisi del 2008 va advertir que s’havia d’accelerar el procés d’estalvi d’aigua per deixar enrere el reg a manta i optimitzar els recursos.

El Segarra-Garrigues també es veu molt afectat per aquesta situació i seria lògic i recomanable que es deixés harmonitzar les aigües de la Pallaresa perquè el nou canal no es veiés abocat a una greu crisi just en els seus primers anys. Els primers seixanta anys del Canal d’Urgell van ser un desastre que van arruïnar molta gent i van abocar a deixar les terres molta altra gent. Han passat moltes dècades per aprendre dels errors i és el moment, encara que plogui a bots i barrals, d’iniciar una nova cultura de l’aigua.