Eleccions municipals del 28 de maig

Ahir va acabar el període per presentar les candidatures que es presentaran a les eleccions municipals del proper 28 de maig, així com les coalicions o paraigües sota els quals anirà cada llista. A Lleida, també s’elegirà en aquesta data el Conselh Generau d’Aran i a la resta de l’Estat, autonòmiques a Aragó, Principat d’Astúries, illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, País Valencià, Extremadura, Comunitat de Madrid, Regió de Múrcia, Comunitat Foral de Navarra, la Rioja i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla. Per molt que en aquestes comunitats el focus se centri en PSOE, PP, Podem i les seues diferents marques, i Vox, per prendre punts de referència, tant a la dreta com a l’esquerra, de cara a les generals espanyoles, a Lleida i la resta de Catalunya el pols no segueix els mateixos paràmetres i aquí les mirades estan més enfocades a saber si ERC aconsegueix posar-se també en els comicis locals davant de Junts, tant en nombre d’alcaldies com en representants en els consells comarcals i les diputacions, administracions que s’elegeixen amb base en els resultats de les municipals.

En principi, la disgregació de l’antiga CDC en diverses faccions i partits pot afavorir una hegemonia d’ERC, però fins que les urnes emetin el seu veredicte es fa difícil fer pronòstics. També és complicat aventurar si la bona salut de què gaudeix ara el PSC a tot Catalunya –va ser el partit més votat el febrer del 2021 al Parlament– es traslladarà a una millora en nombre d’alcaldies, ara molt per sota de les que van tenir en el passat. Baròmetres al marge, el que els ciutadans tenen molt clar és que el 28-M es vota bàsicament aquells homes i dones que han de millorar la vida quotidiana a la baula primera i primordial de l’administració: el seu municipi.

Uns ens que s’ocupen de la gestió de l’aigua de boca, de la neteja dels carrers, del benestar col·lectiu de nens i ancians i de l’atenció als més vulnerables. Però la figura dels ens locals no se centra sols a gestionar impostos i ordenar l’espai i bé comú, de les seues decisions i encerts depèn la vitalitat econòmica de pobles i ciutats, l’equitat entre els seus veïns, la sostenibilitat present i futura dels projectes que impulsen, la promoció cultural i esportiva i, en definitiva, la personalitat i pluralitat dels ajuntaments que governaran. Trobaríem desenes d’exemples de pobles que gràcies als seus regidors i alcaldes i alcaldesses han aconseguit instruments de progrés i convivència modèlics, des de geriàtrics més humanitzats i personalitzats fins a grans marques turístiques, esportives o econòmiques.

Però no ens correspon a nosaltres el veredicte, sinó als votants, que prendran la paraula i les paperetes l’últim diumenge de maig després d’una campanya electoral que s’iniciarà el 13 de maig.