Primera llei d'habitatge

El Congrés va aprovar ahir la primera llei d’habitatge amb què es pretén contenir el preu dels lloguers, un debat clau en un moment en què aquest dret s’ha convertit en un assumpte central de la precampanya per a les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig. El president del Govern central, Pedro Sánchez, es va felicitar per haver superat el tràmit de la cambra baixa i va agrair aquesta “fita” “per a la majoria social”, i en particular, per als “joves”. La iniciativa va rebre 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció.

El text ha estat pactat entre l’Executiu de coalició amb ERC i EH Bildu i ha rebut el rebuig de PP, Vox, Cs, Junts, PDeCAT i Coalició Canària. Ione Belarra, ministra d’Assumptes Socials, es va declarar “orgullosa de defensar la primera llei d’habitatge de la democràcia”. “Hi perd la banca, hi perden els fons voltor i hi guanya la gent”, va sentenciar.

Raquel Sánchez, ministra de Transport, coimpulsora de la llei en el Govern estatal juntament amb Belarra, va precisar: “Aquesta llei no va en contra de ningú, busca reorientar tota la política d’habitatge.” Les estadístiques i estudis comparatius entre ciutats i països demostren que només les limitacions rigoroses del lloguer són capaces de reduir les desigualtats, i com a exemple tenim precisament la llei catalana, que va estar en vigor entre el 2020 i el 2022 i que va aconseguir abaixar els preus entre un 4 i un 6% als municipis regulats, cosa que no va succeir en els no regulats. En canvi, quan hi ha escletxes en la llei, el mercat els identifica molt ràpid, i troba la manera de continuar augmentant les rendes, com el cas dels pisos turístics de Barcelona. La regulació aprovada ahir assoleix alguns avenços molt importants que els sindicats fa anys que promuen, com que les immobiliàries no puguin continuar cobrant honoraris als inquilins per un servei que donen als propietaris.

Però quant a la regulació de preus del lloguer, l’actual proposta té vies de fuga, sobretot en els lloguers de temporada, un gran problema a la costa i també ja al Pirineu, perquè encareix els pisos fins al punt que alguns treballadors de serveis han de viure en caravanes al no poder fer front als costos de lloguer.A l’altre pol, trobem els propietaris i portals immobiliaris que acusen l’Executiu de deixar “desproveïts de seguretat jurídica” els propietaris i de no resoldre el gran problema d’habitatge d’avui dia, que és la falta d’oferta i les dificultats que troben els promotors per a la construcció de vivenda, tant de social com de lliure mercat, pels alts costos de materials i per la tramitació burocràtica. El temps prendrà i donarà raons, però resulta evident que el dret a l’habitatge està recollit a la Constitució i que totes les administracions han d’implicar-se en garantir-ho i han de legislar per aconseguir-ho.